'Vestides de negre. Elegància, tradició i moda alternativa' al Museu Marès de la Punta

El negre es produeix quan un objecte absorbeix totes les longituds d’ona dels colors. És un color pur, és absència de llum. A l’exposició Vestides de negre es mostra el ventall d’aplicacions d’aquest color per a la indumentària femenina en un recorregut per tres àmbits ben diferenciats. El Museu Marès de la Punta, d’Arenys de Mar, ha volgut donar continuïtat a l’exposició Vestits per a l’ocasió, sobre ritus de pas, amb una mostra sobre les diferents connotacions que té el negre en la vestimenta: elegància i distinció, manifestació del dol, i rebel·lió i foscor. 

L’elegància i sobrietat en la moda femenina estan estretament lligades al color negre. La majoria de dissenyadors coincideixen a pensar que n’és la seva quinta essència. La moda del color negre va néixer amb força a la cort d’Espanya i es va estendre per tot Europa fins al segle XVIII. Als anys del 1860 es va descobrir un colorant artificial, el negre d’anilina, que de seguida es va popularitzar. Per la resistència a la llum, el frec i les rentades, es va guanyar l’apel·latiu d’indestructible en plena època victoriana. Però la revolució més important en la moda del negre va ser la creació del little black dress, de Coco Chanel, que va crear el concepte de petit vestit monocrom per a la dona elegant.

Les dones també vestien de negre per significar els períodes de dol per la mort d’un familiar proper. En l’exposició podem trobar indumentària i, alhora, complements: guants, ventalls i mantellines que tenen una gran complexitat tècnica i una alta qualitat artística. En matèria de complements, la mantellina pren un especial relleu com a peça ricament treballada i requisit indispensable per assistir a l’església en determinades celebracions.

Finalment, el negre també simbolitza el mal i l’obscuritat, la foscor. A partir de la crisi de l’any 1000, pren una connotació negativa i són moltes les representacions del diable i el maligne en color negre. Amb relació a la dona, al tombant del segle XIX al XX moltes artistes vesteixen de negre absolut per donar vida a la figura de la femme fatale sobre l’escenari. El negre s’empra també per distingir-se de la societat i crear una identitat pròpia. És el cas de les tribus urbanes, que vesteixen de negre per fomentar el sentiment de pertinença a un grup. L’exposició tanca amb dos conjunts d’indumentària dels dissenyadors contemporanis Eli Conde i Xelis Luances. Assumpta Dangla