Retrospectiva de Cesc Abad

Com si es tractés dels capítols d’una vida, la FACT de Terrassa, en col·laboració amb la Galeria Alzueta i cocomissariada per Júlia Abad, estudiant d’història de l’art; Ricard Planas, editor de la revista Bonart, i Mònica Marañón, historiadora de l’art, presenta una retrospectiva de l’artista terrassenc Cesc Abad. La mostra inclou diferents etapes o capítols de la seva carrera artística, el fil conductor de la qual serà l’eix vital de la seva pròpia experiència.

La primera part de l’exposició s’emmarca amb el títol Pare, i mostra els inicis de la seva vida artística. L’espectador hi pot veure un cavallet, regal del pare de l’artista l’any 1989 que simbolitza com li dona la possibilitat de començar a forjar-se una carrera i amb el qual Cesc Abad experimenta la seva relació amb la natura sota la influència dels artistes de l’escola paisatgística catalana. El mur comença amb la mort sobtada del seu pare i mostra l’etapa en què la seva producció artística va estar amagada darrere d’una paret que dividia, tant de forma física com metafòrica, la seva vida empresarial de la seva vida creativa.

La defunció del seu pare comporta el fet de ser-li arrabassat el que el seu progenitor li va donar uns anys enrere. Fer-se càrrec del negoci familiar implica portar una vida molt allunyada dels seus ideals artístics i creatius. En aquest moment l’artista se centra a crear trossos de vida dels boscos del Pirineu català, mostrant el profund món dels insectes, amb una constant comunicació entre el cau dels animals i el món exterior. Després de molts anys amagant la seva part més creativa, decideix fer desaparèixer el mur per mostrar al món que ja no era un secret el que pintava. Finalment, havia conquerit el dret a la llibertat, que és el nom que precedeix la següent part de l’exposició, on Cesc Abad incorpora l’ésser humà als seus llenços. Els personatges d’aquesta sèrie acompanyen l’espectador per guiar-lo, a manera de cicerone, pel ventre dels boscos i mostrar-li les històries picants, suggeridores, divertides, satíriques, àcides i fins i tot surrealistes que planteja Cesc Abad. La secció dels Uffizi vol mostrar la faceta ceramista de Cesc Abad, oferint un espai que representarà la seva nova oficina, el seu nou despatx, despullat de tota connotació que no sigui la de la creativitat i l’expressió plàstica. Aquí podem gaudir d’unes ceràmiques que, lluny de ser un descobriment arqueològic, són un descobriment iconogràfic amb múltiples figures i lectures, acompanyades d’una paleta de colors molt especial que confereix a les seves obres una infinitat de visions i interpretacions. Per acabar l’exposició, i sota el títol L’art perdut de guardar un secret, l’espectador podrà gaudir de la seva obra més inèdita i impactant. Amb peces de gran, mitjà i petit format, Cesc Abad ens delecta amb unes obres on desplega tota una sèrie de tècniques com l’sfumato, l’empastament i el dibuix, mostrant el que s’anomena “ofici”, i on tenen cabuda obres que reinterpreten els clàssics del Renaixement amb el sentiment i l’esperança de l’home actual.