Exposicions de tardor a la Fundación Mapfre

Fundación MAPFRE centrarà la seva programació cultural d'aquesta tardor en un total de cinc exposicions a les seves sales de Madrid i Barcelona. Les mostres dedicades a pintura continuen la línia habitual de la institució, que gira al voltant de l’art de finals del segle XIX i primera meitat del XX. Per la seva banda, les de fotografia es dedicaran als protagonistes del medi al llarg del segle XX.

A més a més, a Madrid se celebrarà un cicle de conferències sobre el col·leccionisme i el mecenatge espanyol i hispanoamericà i un taller amb el fotògraf Nicholas Nixon, a Barcelona.

Per acabar l’any, s’obriran tres exposicions més a Madrid, que es podran visitar del 19 de setembre al 5 de gener.

La primera, Paul Durand-Ruel i els últims centellejos de l’impressionisme, té un doble objectiu: d’una banda, donar a conèixer al públic la figura d’aquest gran marxant i mecenes, que va protegir l’art de la seva època tant des de la seva galeria parisenca com des de les de Londres i Nova York. I d’una altra, contextualitzar i valorar l’obra de cinc artistes de la generació postimpressionista, l’obra dels quals no ha estat prou estudiada. Alguns van ser molt afins a l’impressionisme i a l’estil del cercle de Pont-Aven, com és el cas dels paisatgistes i marinistes Henry Moret, Maxime Maufra i Gustave Loiseau; mentre que Georges D’Espagnat i Albert André van privilegiar les escenes de gènere, els retrats i la pintura decorativa pròxima als nabís.

La mostra, comissariada per Claire Durand-Ruel Snollaerts, suposa, a més a més, una ocasió per descobrir la relació tant laboral com personal de Durand-Ruel amb els seus «protegits» i presenta, per primera vegada, un important nombre d’obres procedents de col·leccions particulars que no s’han exposat mai. D’altra banda, en el recorregut es reconstrueixen tres portes de l’apartament parisenc de Joseph Durand-Ruel gràcies a la reunió excepcional dels diferents panells que les componien i que van ser fets per Georges D’Espagnat i Albert André.

Exposició organitzada per Fundación MAPFRE amb la col·laboració d’ACPA (Advising Curating Producing Art).

La segona exposició tracta l’obra d’Arthur H. Fellig, conegut amb el pseudònim de Weegge (Zólotxiv, Ucraïna, 1899 – Nova York, 1968). La trajectòria d’aquest fotògraf sembla que està dividida en dues parts. D’una banda, els successos que va fotografiar per a la premsa novaiorquesa entre el 1935 i el 1945; d’una altra, les fotocaricatures de personalitats públiques que va desenvolupar en la seva època de Hollywood, entre el 1948 i el 1951, i que va continuar practicant fins al final de la seva vida.

L’exposició Weegee, autòpsia de l’espectacle presenta aquests dos vessants de la seva carrera tot fent veure que, més enllà de les diferències formals, el plantejament del fotògraf a tots dos es basava en una coherència crítica innegable.

Dins de l’obra de Weegee, és omnipresent la qüestió de l’espectacle. En la primera part de la seva trajectòria, que en termes històrics es correspon amb l’auge de la premsa sensacionalista, va participar de manera activa en la transformació del fet en espectacle. Per deixar-ho ben clar, sovint va incloure espectadors o altres fotògrafs en primer pla de les seves imatges. En la segona meitat de la seva carrera, Weegee es va riure de l’espectacularitat de Hollywood: de les seves glòries efímeres, de les multituds que les adulaven i del seu mundà entorn. Exposició organitzada per la Fondation Henri-Cartier Bresson en col·laboració amb Fundación MAPFRE.

31 dones: una exposició de Peggy Guggenheim és el títol de la tercera mostra que es podrà veure a Madrid, en la qual es destaca la tasca de mecenatge de Guggenheim i s’aborda el context en el qual van desenvolupar la seva tasca les creadores amb les quals va treballar des de la seva galeria novaiorquesa, així com les xarxes de col·laboració que es van establir entre elles.

El 1943, la col·leccionista Peggy Guggenheim va organitzar, a la seva galeria novaiorquesa Art of This Century, la mostra titulada «Exhibition by 31 Women», una de les primeres dels Estats Units que es va dedicar a exposar exclusivament obra de dones. Un dels objectius de Guggenheim era valorar la contribució de les dones artistes, menyspreades moltes vegades per la mirada patriarcal de l’època com a muses, imitadores o acompanyants d’artistes masculins famosos. Les artistes seleccionades per 31 Women —entre les quals hi havia noms establerts i talents emergents— provenien d’Europa i els Estats Units i estaven vinculades, en la seva majoria, al surrealisme o a l’art abstracte.

Aquesta mostra, comissariada per Patricia Mayayo, presenta una selecció i reinterpretació dels fons de The 31 Women Collection, una col·lecció d’àmbit privat que ha volgut aplegar les artistes que van estar presents en la històrica mostra. El recorregut proposa una aproximació a alguns dels temes principals i les estratègies clau que van explorar aquestes creadores a fi d’afirmar la seva independència i esquivar els tòpics associats a l’etiqueta «dona artista» en el món artístic del període.

A Barcelona, l’any es tancarà amb l’exposició Henri Cartier-Bresson WATCH! WATCH!, un dels fotògrafs més reconeguts del segle XX.

A més d’una important obra personal vinculada de vegades als moviments artístics del moment, va destacar com fotoreporter i retratista. Va crear composicions intemporals i va marcar l’estil de les generacions de fotògrafs posteriors. Amb el seu talent per al «moment decisiu», va captar trobades i situacions espontànies. Les seves obres, avui icones, el van convertir en un important representant de la fotografia de carrer.

Fundación MAPFRE, en col·laboració amb el Bucerius Kunstforum d’Hamburg, dedica aquesta gran exposició al cofundador de la llegendària agència fotogràfica Magnum. A més de les primeres fotografies i obres cinematogràfiques d’influència surrealista, així com els reportatges fotogràfics polítics, també es mostraran els retrats de coneguts artistes i escriptors fets per Cartier-Bresson i les seves fotografies posteriors, centrades en el comportament humà quotidià.

L’exposició, comissariada per Ulrich Pohlmann, presenta 240 fotografies originals, així com nombroses publicacions en revistes i llibres, que llancen llum sobre l’obra de tota la vida del fotògraf, des de la dècada dels anys trenta fins a la dels setanta.

De manera paral·lela, es podrà visitar una nova edició de KBr Flama, projecte que sorgeix de l’estreta col·laboració entre el centre de fotografia KBr Fundación MAPFRE i les institucions Idep Barcelona, IEFC, Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona i Serra i Abella, amb l’objectiu de donar a conèixer a les noves generacions de fotògrafs.

L’exposició KBr Flama ’24 aplega les obres de Laura Aranda Lavado (Granollers, 1994), Estefania Bedmar (Cerdanyola del Vallès, 1989), Malu Reigal (Múrcia, 1992) i Alain Rojas Pastor (Esplugues de Llobregat, 1987), seleccionats gràcies a la tasca d’un jurat format en aquesta ocasió per Carles Guerra, Silvia Omedes i Arianna Rinaldo.