Casa Maxence, una nova residència d'artistes a Barcelona

Fa poc que es va inaugurar la Casa Maxence situada al carrer Pomaret número 14 de Barcelona, al barri residencial de Sarrià, que és una nova residència artística que està decorada per pintures, escultures i instal·lacions d'artistes de talla mundial. El mecenes i col·leccionista d'art contemporani Didier Guillon, és el CEO de la Fundació Valmont. Segons ell la Casa Maxence és "una casa per amics i artistes de la marca i exhibeix obres d'artistes com Quetin Garel, Elle Marni, Carles Valverde, Frederic Amat, Yves Lévêque, Pavel Rou Roučka i autors de la Fundació Artigas".

Guillon reconeix que ell i la seva família tenen una història d'amor amb la ciutat de Barcelona des de fa més d'una dècada. Originalment, seu de la filial Valmont South Middle Europe, la casa de 1905 té les seves arrels en el refinament de l'era modernista. La casa és d'estil florent de l'Art Nouveau, amb influències de Gaudí i de Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Enric Sagnier. Destaca especialment per la seva façana, on els colors pastel s'entrellacen amb una varietat de motius en alt relleu, i els detalls bucòlics s'obren pas amb gràcia al llarg de les parets i balustrades. En resum, la Casa Maxence és un lloc únic que il·lustra la passió de la família Guillon per l'art, el disseny i el refinament, transmesa de generació en generació.

La casa està formada per un saló i quatre dormitoris, repartits en tres plantes, units per una cascada central de màscares lluminoses a l'escala, que ens evoquen a pensar amb una Venècia misteriosa i seductora. A la part posterior de la propietat hi ha un jardí japonès, que forma un espai molt serè i minimalista. Un lloc, que serveix com a font de contemplació per a uns i de creativitat per a altres, on l'art i la natura harmonitzen completament. Per altra part, l'estudi alberga una esplèndida escultura en forma d'ocell de fusta tova de l'artista francès Quentin Garel. Nascut el 1975 i antic resident de la Casa Velázquez de Madrid, la seva obra es troba al costat de la gàbia de marbre blanc de Carrara creada per Elle Marni, la famosa fàbrica italiana de marbre de Carrara fundada el 1946. També cal destacar el nu gegant, una obra col·laborativa de Didier Guillon i el talentós escultor espanyol Carles Valverde, ocupa un lloc d'honor a l'entrada de Casa Maxence. Aquesta magistral peça crida immediatament l'atenció dels visitants per la seva imponent presència. A més, a l'entrada de la casa es pot descobrir una versió en miniatura d'un nu, presentada en diversos materials. Segons Didier Guillon "igual que les altres tres Valmont Residences, la casa va molt més enllà de la noció tradicional d'hospitalitat per convertir-se en una experiència artística, emocional i immersiva."

Una habitació per cada artista

Amb la Casa Maxence de Barcelona la Fundació Valmont disposa del Xalet Capucine, la Vila Valentine i la Résidence Bonvicini, que en tots aquests espais l'art n'és el principal protagonista. És la història d'un vincle indestructible entre els països i els artistes que han escollit els membres de la família Guillon. Per exemple, el verd pastís d'estil ArtNouveau de les persianes de Barcelona dialoga subtilment amb el verd llacuna de les bigues de la Residència Bonvicini de Venècia i el blau mediterrani que caracteritza els interiors de Vila Valentinea Hydra. Aquesta recerca de l'estil es reflecteix en la meticulosa elecció dels artistes, als quals està dedicada cadascuna dels dormitoris. També ens podem fixar que cada habitació té la seva pròpia identitat. Cal remarcar la presència d'uns quadrats de ceràmica signats per Isao i compostos per Capucine Guillon. Una de les moltes firmes artístiques de les últimes Résidences Valmont. La Casa Maxence està divida en quatre dormitoris. El primer és un dormitori d'esperit romàntic i provocador. Disposa d'unes fotografies en blanc i negre que mostren un paisatge despullat, com un eco dels dibuixos a tinta negra de les pàgines del New York Times que tant li agraden a l'artista. També s'exhibeix una sèrie de peces a l'estil d'Andy Warhol. El dormitori número 2 està dedicat a la figura de Frederic Amat (Barcelona, 1952), en el que s'hi mostren les peces titulades El viatge de Telèmac i La Venjança, que són obres molt apreciades pels membres de la Fundació Valmont.

Per altra part, en el saló i dormitori número 3, els visitants poden apreciar que està dedicat a l'artista francès Yves Lévêque (França, 1937), que com Didier Guillon, veu el seu art guiat per la passió i una clara visió artística. Les seves obres són petites i grans formats amb colors suaus que s'entrellacen amb l'estil d'Art Nouveau molt característic de la Casa Maxence i les seves obres gràfiques reprodueixen històries de viatges sensorials, paisatges imaginaris i camps llunars, com també de cels salpicats d'ocells perduts, etc. Finalment, a l'habitació número 4, hi poden apreciar obra de l'artista Pavel Roucka (República Checa, 1942), que presenta unes composicions figuratives expressives, amb efectes de colors inusuals i processos de treball no tradicionals. Cal destacar l'obra "Dalila", que es converteix en el tema com en el procés dins de la tela.

Un vincle fort amb la Fundació Artigas

A l'entrar al saló de la Casa Maxence podem apreciar les obres del reconegut ceramista J. Llorens Artigas, que expliquen el fort vincle que ha existit i que encara hi ha entre Didier Guillon i la Fundació J. Llorens Artigas durant molts anys. Segons Didier "les obres d'Artigas contribueixen a donar un llenguatge artístic impactant, combinant somni i sorpresa, en un subtil relació entre l'atemporalitat i la modernitat, oferint als visitants un viatge sensorial únic".