Francesc Abad revisitat

La mostra aplega algunes de les obres més destacades de la trajectòria de l’artista català, precursor del conceptualisme a Catalunya i reconegut internacionalment pel compromís polític de la seva proposta, molt vinculada a la memòria històrica i l’exili. L’elecció de les paraules del títol n’és una mostra, tal com assenyala Masanés: és la traducció lliure de “l’expressió francesa gens de rient, que, entre d’altres significats, s’utilitza per designar persones socialment ignorades”. En contra de la indiferència, l’obra d’Abad és un recordatori punyent d’allò que faríem bé de no oblidar, com ara l’holocaust, el nazisme i la Guerra Civil Espanyola, deixant també espai per a la preocupació per l’emergència climàtica, que s’hi incorpora a partir d’obres de nova creació, com Urbicidi i Eriçó i paisatge.

L’exposició coincideix amb la publicació de Contemporaneïtat-memòria i resistència, un voyage autour de la table – Je brousse les images (2024), una proposta editorial a mig camí entre el llibre d’artista, l’assaig visual i el catàleg raonat, coeditada pel MUME, el Museu d’Art de Granollers i el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona. El llibre, presentat a les seus del Bòlit el 18 de gener passat, és alhora el primer número de la nova col·lecció editorial del centre d’art gironí, Atles –en homenatge al projecte d’Aby Warburg–, i pretén establir espais de diàleg entre algunes de les figures més rellevants de la història recent de l’art català  –com és, sens dubte, Abad– i artistes joves d’avui, centrant l’atenció no en la distància generacional, sinó també en l’existència d’afinitats i punts de contacte en les propostes dels dos artistes. En aquesta ocasió, l’artista escollit per acompanyar-lo és Enric Farrés Duran, que ha realitzat una intervenció artística en l’edició i amb qui Abad ja havia col·laborat anteriorment en una activitat vinculada a l’exposició En temps real. La col·lecció Rafael Tous d’art conceptual (MACBA, 2021).