Adrián Castañeda o el que està dins d'una altra cosa

Adrián Castañeda és l’encarregat d’omplir la Fundació Arranz-Bravo fins al juliol amb una exposició amb obres inèdites, pensades i creades per a aquest muntatge, ideant una reflexió sobre el polissó que traspassa les fronteres amagat en un vehicle, i aquests espais i peces seran els protagonistes de l’espai de la fundació.

L’artista s’ha dirigit a crear projectes de línies d’investigació agafant el panorama europeu de la immigració, de la feina que es fa per gestionar aquest trànsit de gent, de les polítiques dels centres d’internament i de les condicions de lliure circulació. Castañeda va exposar a finals d’any en una col·lectiva a Buenos Aires amb Madre Monstruo Misa Monstruo, treballant en el temps amb aquest recorregut a l’Hospitalet, sempre agafant aquests elements de tot el que succeeix al seu voltant i de la necessitat de construir dispositius que puguin fer reflexionar l’espectador amb qüestions que concerneixen tothom.

L’artista se serveix d’aquesta figura del polissó i hi establirà relacions, i l’escultura agafarà una preponderància capital, abordant l’exposició de tot l’espai de la fundació des del terra, creant una mirada a la part inferior, amb peces de gran volum, amb molt d’impacte i molta potència. Castañeda donarà forma a peces de gran pes visual, en paral·lel amb la documentació de com s’arriba a disseccionar la peça fins al seu resultat final.

Juntament amb tot aquest univers, el material també esdevindrà indispensable, ja que funcionarà com un binomi amb materials escultòrics i estètica clàssica com el bronze, el formigó o el guix. Aquest treball amb la matèria i amb els objectes per ocultar les persones, donarà pas a aquestes grans escultures i volums amplis per evidenciar fins on han d’arribar els cossos de les persones per creuar la frontera d’un país, deixant pas al pas del temps i a les maniobres de contorsió. Així, a la Fundació Arranz-Bravo s’hi podran veure volums interns de vehicles, fons de seients, dipòsits, frontals de vehicles, sempre agafant aquestes peces com a mercaderies que són susceptibles de convertir-se en espais ocults.

Situació del panorama social, polític, migratori, de la realitat, de crear i teixir relacions. Aquest univers ens portarà a la recuperació i descontextualització dels objectes a partir de la seva reflexió.