La Fundació Vila Casas, en col·laboració amb l'Ajuntament de Vila-Seca, presenta l'exposició D’artistes, eines i territori... de Salvador Juanpere (Vilaplana, Tarragona, 1953), una mostra que es planteja com un homenatge a l’aspecte més latent i invisibilitzat de l’escultura des d’una vessant íntima, personal i honesta que aspira a il·luminar la pràctica artística d’un escultor del segle XXI. La mostra es podrà visitar del 2 de juliol del 2024 al 23 de febrer del 2025.
Salvador Juanpere, artista que arranca la seva trajectòria als anys vuitanta clarament influït per l’art minimalista i povera, afirmava el 2008 que “tota construcció d’una obra de creació és la celebració del viatge”. Així, la seva obra col·loca el focus en el procés de creació. Un procés que passa pel reconeixement i l’admiració pels grans mestres del passat i per la tradició artística de què és hereu i que l’ha inspirat al llarg de la seva carrera professional.
L’exposició D’artistes, eines i territori..., comissariada per Natàlia Chocarro, està dividida en tres àmbits —(Llavor)ar, F(eina) i Es(cultura)— que constitueixen un recorregut per la consciència de Salvador Juanpere com a artista que dialoga amb el passat i amb la pròpia pràctica de l’escultor per provar de respondre a la contemporaneïtat artística dels nostres temps.
En el primer espai titulat (LLAVOR)AR, hi trobem obres que ens fan palesa l’estreta relació de la naturalesa que l’artista ha vist des de petit i tota la dimensió artística que ha heretat de la tradició i que l’ha modelat com a escultor.
L’honestedat i la intimitat amb què aborda les seves creacions i les reflexions sobre el que és la feina de l’artista se’ns fa igual d’evident aquí que en el bloc següent titulat F(EINA). En aquest segon espai, la feina de l’escultor i l’horitzó de possibilitats d’una obra esdevenen el centre. El procés és, doncs, l’obra final.
La pràctica artística és, doncs, una feina manual i intel·lectual alhora. En el tercer i últim espai, ES(CULTURA), les obres exemplifiquen aquestes dues dimensions. Juanpere recupera, un cop més, els mestres del passat i dialoga amb les seves obres marcant-les amb text.