La Diputació de Girona ha enllestit els últims treballs a la vil·la romana del Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter, on s’actua des de fa més de deu anys en el marc del Projecte d’Intervenció Arqueològica al Territori de l’Antiga Gerunda, conjuntament amb la Universitat de Girona i els ajuntaments de Sarrià i de Sant Julià de Ramis. La Diputació ha redactat els projectes d’adequació i museïtzació del jaciment ―un dels més grans i ben conservats de Catalunya― i hi ha fet diverses intervencions, amb una inversió total propera al milió d’euros. Tot plegat, a fi de protegir i reivindicar aquest llegat com a element d’identitat territorial, de cohesió social i de promoció cultural i econòmica. Justament, a partir d’avui i fins al 15 de setembre, l’exposició «De villa perfecta.Viure i treballar al Pla de l’Horta en època romana» mostra al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona com era el dia a dia en aquesta vil·la. La previsió és que a mitjan juny es faci la primera visita guiada al jaciment. Des del 2008 la Diputació, la Universitat de Girona i els ajuntaments de Sarrià i de Sant Julià col·laboren en el Projecte d’Intervenció Arqueològica al Territori de l’Antiga Gerunda. Les intervencions al Pla de l’Horta i a la muntanya de Sant Julià han permès conèixer amb molta profunditat la zona que integrava aquest municipi romà i, de retop, posen en valor aquest patrimoni històric i arqueològic tan ric. Amb aquests treballs, s’ha descobert que la vil·la romana de Sarrià disposava d’un magatzem i d’un espai per produir-hi vi, equipat amb dues premses i diversos dipòsits. A més de la zona residencial, també disposava d’un tros de terreny per a activitats agràries i d’una petita necròpolis. Es calcula que es va construir a l’època republicana (segle i aC) de l’Antiga Roma i es va abandonar a l’etapa baiximperial (segle v dC). La direcció científica del projecte de Sarrià és a càrrec dels professors de la Universitat de Girona Josep M. Nolla Brufau i Josep Burch i Rius. I hi participen alumnes per mitjà del Grup de Recerca d’Arqueologia, Prehistòria i Patrimoni, adscrit a l’Institut de Recerca Històrica de la mateixa universitat. D’altra banda, la redacció i realització del projecte arquitectònic ha estat a càrrec del cap del Servei de Monuments de la Diputació, Lluís Bayona. La brigada d’aquest mateix servei ha realitzat les actuacions de consolidació de paviments i murs, en coordinació amb les campanyes d’excavacions dels arqueòlegs i les feines del restaurador. Així, s’ha garantit que les troballes no es malmetessin i s’ha evitat la degradació dels paviments de mosaics i dels revestiments dels murs, així com d’un gran conjunt d’atuells de terrissa on els romans guardaven vi (dolis).