'De l’oblit a la revolta' continua la seva itinerància

L’exposició itinerant De l’oblit a la revolta, comissariada per Fina Duran i Txema Romero, que es pot visitar al Museu d’Art de Sabadell fins al 9 de juliol, continuarà la seva itinerància durant 2023 i part de 2024 per diferents espais i centres d’arts visuals arreu del territori com a part del programa d’exposicions itinerants d’arts visuals impulsat pel Departament de Cultura.

La mostra té la vocació de rescatar de l’ostracisme les figures de dones artistes que han estat invisibilitzades o en segon pla als circuits oficials de l’art. L’exposició neix amb una ànima itinerant amb l’esperit de redescobrir a cada ciutat on s’exhibeixi, una d’aquestes artistes oblidades o poc reconegudes en la història de l’art. Les artistes contemporànies Francesca Llopis, Txan Grau, Fiona Morrison, Ivonne Navarro i Marga Ximenez, reprendran el llegat d’aquestes dones per revitalitzar-lo amb les seves pràctiques artístiques amb l’ambició de corregir els oblits d’un relat de l’art dominat per noms masculins.

A partir de figures mitològiques femenines, de deesses amb rols secundaris respecte dels grans herois i deus olímpics en una història escrita per homes, les artistes contemporànies prendran la mitologia com a fil conductor per rescabalar l’obra de diverses dones artistes fins ara anònimes o silenciades, de diferents disciplines, moltes de les mal anomenades “arts menors”.

De l’oblit a la revolta recupera la pintora tèxtil Josefa Gonzalez a través de la deessa Metis redescoberta per la il·lustradora feminista Ivonne Navarro; la pintora Maria Lluïsa Malibran a través d’Hècate remirada per l’artista visual Fionna Morrison; Magdalena Mañosa com a representant de les dones dels tallers artístics Lena vista des de les coreutes, un personatge col·lectiu del teatre grec que cantava i dansava sota les ordres del cap del cor, des dels ulls de l’artista plàstica, il·lustradora i escultora Marga Ximenez; la model de pintura i escultura Mercè Gallen que entre moltes obres va modelar per l’estàtua de l’al·legoria de la República que culminava l’obelisc del monument a Pi Margall de Barcelona, a través de la musa de la història pels grecs, Clio, per l’artista visual multidisciplinària Francesca Llopis; i la muntadora de cinema Elena Jaumandreu a partir de la deessa Demèter per la il·lustradora Txan grau.

A mesura que vagi itinerant pels diferents centres d’art de Catalunya, la mostra anirà recuperant l’obra d’altres artistes catalanes —properes al municipi on s’exhibeixi— a través de la mirada d’artistes actuals amb les figures femenines de la mitologia clàssica com a eix. En el cas del Museu d’art de Sabadell serà de la mà de l’artista sabadellenca Anna Llimós, especialment interessada en el concepte de memòria que es recuperarà l’obra de la fotògrafa Anita Figueras, també sabadellenca, tot partint de la musa grega Melpòmene. Les parelles d’artistes actuals i recuperades s’aniran incorporant a l’exposició que s’anirà ampliant a cada seu.