FCC-Segell-banner4
Radicals i lliures: L\'art comunica?

Opinió

Radicals i lliures: L'art comunica?

thumbnail_Centre Pere Planas nou 2021BONART_BANNER-POSTECTURA-180X180
La col·lecció d’art contemporani de Josep Maria Civit i Gomis és una de les millors de Catalunya i, entre les europees, una de les que tenen una major personalitat en el criteri de selecció i en la construcció d’una poètica. Civit dirigeix un prestigiós estudi de comunicació visual, que podríem particularitzar per produir unes obres on concepte, reduccionisme antiretòric racionalista i sensualitat abstracta s’uneixen amb gran eficàcia en la projecció social.
Filla de la revolució moral i l’estètica de la societat del coneixement, la col·lecció Civit participa d’un compromís polític a través de la llibertat. En l’art contemporani –a diferència de la literatura que preserva memòria o de la comunicació que busca un retorn pràctic immediat– res no és dit en prosa clara: la dificultat de comprensió situa l’espectador més proper a la interpel·lació i a la comunió que a la intel·ligibilitat. Civit ho expressa clarament: “Col·lecciono maneres de pensar.”
La col·lecció es desplegà plenament en la postmodernitat, la qual tancava l’oscil·lació de tendències del segle XX i obria el segle XXI: un moment hedonista en el qual la societat líquida distensionava la vella dialèctica dels opòsits, i l’art, amb riquesa formal desconstructiva i retòriques cultistes, ressituava el valor de la imatge en relació amb els grans canvis tecnològics i de sociabilització i de globalització.
En plena era postmoderna, la col·lecció Civit donà un tomb a les imatges que acompanyaven la formulació d’inexpressius, batejada per Germano Celant. Anant més enllà, Civit accentua la invisibilitat/visibilitat del marc i del conflicte polític (que hi és sempre present), fora de la geopolítica, i, alhora, potencia la invisibilitat de les narratives (que estan al costat de l’obra, en la seva lectura). Així, el col·leccionista, que és alhora lector de l’obra dels altres, en destria, de les obres, aquelles particularitats que són específiques dels límits de l’art de la forma i del sensible.
Màxim en mínims, més proper a la crisi de llenguatge que s’obrí cap a la poesia experimental i la música concreta que als problemes de representació i informació. Un art en acció que reivindica la seva autonomia sense subjecte psicològic ni predeterminació ideològica. Una col·lecció que expressa l’exaltació emocional. Recerca i forma closa per a un sistema obert. La proposta expositiva que Civit ens presenta reconstrueix des de zero la constitució formal i comunicativa del llenguatge de l’art a través del color com a fonema, la taca com a semàntica, l’associació com a sintaxi, la rèplica a la realitat com a dialèctica i el silenci com a història.
Quan el pensament reaccionari torna a imposar-se a Europa, a una civilització fundadora de coneixement que sofreix permanentment la destrucció, el comunicador i col·leccionista Civit ens convida a gaudir de l’experiència del sensible amb la certesa que, des de la recerca expressiva de la bellesa, l’artista és capaç de comunicar d’una manera lliure i sense retorn. La comunicació autèntica, la de l’art, comunica la comunicació de la incomunicació.

A la imatge, la col·lecció Civit al Centre Cultural Terrassa.
Vicenç Altaió

Vicenç Altaió (1954), poeta, assagista, crític d’art, articulista d’opinió, editor, agitador cultural i traficant d’idees. Va impulsar les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. Va ser director del KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) i de l’Arts Santa Mònica (Arts, Ciència, Pensament i Comunicació), i actualment és el president de la Fundació Joan Brossa. Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic. Darrerament ha publicat Miró i els poetes catalans. Va fer el paper de Casanova en el film Història de la meva mort, d’Albert Serra.

Et poden
Interessar
...

BONART-817x68-Cervells