Louis Stettner i Paz Errázuriz protagonistes de les exposicions de fotografia del KBr Fundación MAPFRE

La Fundación MAPFRE ha presentat les exposicions de fotografia Louis Stettner i Paz Errázuriz que es podran visitar des del 6 de juny fins al 15 de setembre al centre KBr Fundación MAPFRE.

Tant la trajectòria de Stettner com la d’Errázuriz estan caracteritzades per un fort compromís social. D’una banda, la del fotògraf nord-americà per la seva ferma confiança en l’ésser humà i, d’una altra, la de Paz Errázuriz, que dona veu a les persones que per diferents condicions no solen ser escoltades.

Louis Stettner

Louis Stettner (Nova York, 1922-París, 2016) es va formar a l’escola novaiorquesa de la Photo League. A París va conèixer Brassaï, que es va convertir en el seu mentor. No obstant això, malgrat estar plenament immers en el debat de la fotografia històrica durant bona part del segle passat, la seva obra no va ser reconeguda com mereixia al seu moment, potser perquè no està adscrita a un estil determinat.

A cavall entre Nova York i París, sense vincular-se mai a una de les dues ciutats en detriment de l’altra, es va quedar arrelat en dos mons en una època en la qual la majoria dels fotògrafs es relacionaven només amb un d’ells. En aquest sentit, la seva obra conté elements tant de l’estètica de la fotografia del carrer novaiorquès com de l’humanisme de tradició francesa.

Louis Stettner. Dona amb un diari a les mans, Nova York. © Louis Stettner Estate

La mostra, comissariada per Sally Martin Katz, està conformada per més de cent vuitanta fotografies que recorren tota la seva trajectòria, i inclou unes quantes imatges inèdites, així com part de la seva obra en color, no exposada anteriorment.Totes aquestes imatges han passat a formar part dels fons fotogràfics de la Fundación.

L’experiència de Stettner com a fotògraf a la Segona Guerra Mundial va condicionar intensament la seva concepció de la vida, tan present en tota la seva obra: una ferma confiança en l’ésser humà. Influït, també, per les seves lectures literàries i filosòfiques (Plató, Karl Marx i Walt Whitman, fonamentalment) i per la seva relació, a través de la Photo League, amb fotògrafs com Sid Grossman o Weegee, que li van transmetre la importància de la fotografia com a instrument de canvi social, l’obra de Stettner ens ofereix, en definitiva, una vibrant celebració de la vida, del coratge de l’home per afrontar amb plenitud les adversitats i les bondats de l’existència.

Amb aquesta visió general com a fil conductor, la seva obra abasta una gran quantitat de temes, des d’entorns urbans gairebé buits fins a bullicioses escenes del metro de Nova York, la rutina de treballadors i obrers durant la seva jornada laboral o els paisatges muntanyencs del massís francès de les Alpilles, ja en la seva última època. Al llarg de la seva trajectòria, Stettner hi va tornar amb freqüència, especialment sobre els relacionats amb el seu compromís social i la seva preocupació pels menys afavorits.

Paz Errázuriz. Evelyn I, de la sèrie La poma d’Adam, 1987. © Paz Errázuriz. Colecciones Fundación MAPFRE

Paz Errázuriz

El 2018, i després de presentar la primera retrospectiva de l’artista a Espanya, Fundación MAPFRE va incorporar, a la seva col·lecció, 173 obres de la fotògrafa xilena Paz Errázuriz (Santiago de Xile, 1944). Com a part de la cita anual de la programació del KBr amb les Col·leccions de la Fundació, aquesta exposició presenta una acurada selecció d’aquest fons.

L’obra de Paz Errázuriz comença a la segona meitat de la dècada de 1970 a Xile, país sotmès a la violència i repressió del règim de Pinochet (1973-1990), i arriba fins al present. Sense voler definir-se com a cronista d’un moment concret, durant aquests anys, Errázuriz es va centrar a documentar els que, d’alguna manera, eren ignorats pel règim.

Paz Errázuriz. Infart 5, Putaendo, de la sèrie L’infart de l’ànima, 1994. © Paz Errázuriz. Colecciones Fundación MAPFRE

La seva carrera s’ha desenvolupat sempre al seu país d’origen. En les seves imatges, fortament compromeses, l’autora sembla voler donar veu a aquells que no solen ser escoltats. Fotografia espais en els quals predomina la marginació i la reclusió, però els personatges que els habiten es presenten sempre des de la confiança i el respecte mutu.

De manera continuada, Errázuriz ha triat temes i ha retratat individus situats al marge del discurs hegemònic i de l’oficialitat. Les seves sèries estan poblades de gent gran, infants, persones amb problemes de salut mental, prostitutes o nadius americans, per citar-ne només uns quants exemples.

En les seves imatges, l’autora mostra permanentment una forta consciència social com a fotògrafa, una gran rellevància atorgada a la postura ètica davant el món, així com un profund sentit de respecte i proximitat cap a les persones retratades i els assumptes que l’han preocupada. Un interès que, amb el temps, ha mantingut i fins i tot intensificat aquesta convivència i proximitat cap a les persones retratades, tal com mostra l’ampli corpus de treball que ha desenvolupat al llarg de tota la seva trajectòria.

La mostra es desenvolupa al llarg de diferents seccions que van des de l’any 1979, quan Errázuriz comença a fotografiar, fins als treballs que duu a terme el 2014. Al llarg d’aquest recorregut, el visitant trobarà les seves sèries més conegudes com ara La Manzana de Adán (La poma d’Adam) o El infarto del alma (L’infart de l’ànima).