Baner-1280x150-px

Biblioteca

'La última frase' de Camila Cañeque

"L'encant més gran de començar una novel·la és saber que acaba", sostenia Camila Cañeque.

\'La última frase\' de Camila Cañeque

La llibreria Finestres a Barcelona, va acollir el 27 de maig, la presentació del llibre La última frase de Camila Cañeque, en un entorn ple d’amics, col·laboradors i periodistes de renom, que va desbordar tota previsió d’assistència. Una bona oportunitat per reivindicar la seva figura i obra que l’escriptora, artista i filosofa ens deixa.

La última frase, editat per Uña Rota, és un assaig al voltant de la idea de final a partir de les últimes frases en la literatura. Com diu l’autora en el llibre:”la primer a frase es una gran seductora, o eso se espera de ella”, en canvi, “el mayor encanto de empezar una novela es saber que termina”.

Camila Cañeque ( Barcelona 1984-2024) ens confessa:

“ Me pasa algo con la maldita literatura, algo parecido a un profundo respeto o mierdo. Tal vez sa el ínico lugar en el que he experiomentado el sentimineto del amor. Es decir, la admiracion. Y, por tanto, su pràcticva, la escritura, me parece que solo puedo ejercerla en base a una completa y rigorosa entrega”.

La presentació del llibre es va organitzar al voltant d’un diàleg entre Rafael Argullol, Eloy Fernández Porta i Carlos Rod, editor del llibre.

\'La última frase\' de Camila Cañeque

L’editor, de Segòvia, va comentar com es van arribar a conèixer i la complicitat en el treball de les “tripes” del llibre. Horaris maratonians de lectura, majorment en veu alta, per amplificar el espais en blanc i reubicar les últimes frases com “ ramillletes que generan relatos”. Una Camila serena, entusiasta, amb gran sentit de l’humor i molt coherent amb la seva obra.

L'Eloy Fernández Porta, escriptor i doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, va visualitzar a l’autora en una generació de creadors que “rompieron literatura y arte”. Recordant-nos les seves performances mes rellevants  i sobretot el compromís amb la vida i l’art.

I en un altra pla, Rafael Argullol, reconegut filòsof, poeta, assagista i Catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat Pompeu Fabra,  ens va regalar una meravellosa reflexió sobre el llibre. Recordant-nos una conversa amb Camila Cañeque el 2010. Ella ja tenia al cap aquest el text que avui veu la llum en format assaig. Ens parla també de la particularitat de l’inici en tota obra, la voluntat de complicitat amb el lector per encarar el veritable cor de l’obra: "la última frase, el que recull el poder del text. És com una biblioteca d’últimes frases", apunta Argullol, "com un teatre portàtil, que Camila apareix i desapareix entre els diferents fragments". Per  seguir destacant l’excepcionalitat del text, "que arrossega amb força al lector". Ens porta a la reflexió sobre el temps i la mor, en una dobla vessat: "fascinació per lo efímer, alhora que resistent i un profund amor a la vida, tot i la seva fragilitat carregada d’adeus."

La última frase és situa com una obra de prescripció literària i referència de creació artística.

...per acabar, es va escollir la lectura d’alguns dels paràgrafs del llibre.

Un molt bon final per un acte organitzat amb amor.

Mapes_ametrics_Bonart_180x180 pxNial nou-180x178

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90