'Consuelo Kanaga. Atrapar l'esperit' a la Fundació Mapfre

L’any 2003 la revista Life va publicar 100 Photographs that Changed the World (cent fotografies que van canviar el món), un compendi dels treballs que han incidit en el nostre temps i que, sens dubte, han contribuït a transformar la nostra mirada. Entre totes elles, Vista des de la finestra a Le Gras, feta per l’enginyer Joseph-Nicéphore Niépce l’estiu del 1826, és considerada la primera fotografia oficial. A fi d’aconseguir-la, Niépce va necessitar més de vuit hores d’exposició per tal que la càmera fosca enfocada en una placa de peltre revelés l’escena que ell contemplava. En aquelles vuit hores de sobreexcitació i neguit, de silenci esperançador i mirada captiva, Niépce ens emplaçava a una de les transformacions més significatives de la modernitat. Amb ell, la fotografia iniciava el seu propi camí i ho feia amb la convicció que són moltes les formes d’expressió i múltiples les mirades. Tanmateix, allò que situa la fotografia en el lloc més elevat del pòdium és la seva inherent persistència a immortalitzar el temps. A partir d’aquell moment, aquesta disciplina es va desenvolupar per assentar-se en tots i cadascun dels estaments de la societat i, també, de l’àmbit íntim i privat. El visor esdevenia, així, un calidoscopi que s’atansava als moviments oscil·lants del món, als desgreuges més feréstecs, a les transformacions més convulses i a l’inherent desig de denúncia que el nou llenguatge abraçava. Aviat, però, la fotografia es va impregnar de gest en un procés on subjecte i objecte –l’ull i el món– establien una complicitat sense precedents.

After Years of Hard Work (Tennessee) [Després d'anys de treball dur (Tennessee)], 1948. © Brooklyn Museum. (Foto: Brooklyn Museum)

“Quan fas una fotografia, és fonamentalment una imatge de tu mateixa. Això és l’important. [...] Crec que l’essencial no és captar la vista sinó l’esperit”, declarava la fotògrafa nord-americana Consuelo Kanaga (1894-1978). Amb un dilatat recorregut professional que abraça les dues costes dels Estats Units –San Francisco i Nova York–, Kanaga va iniciar els seus passos com a periodista redactora i fotògrafa al diari San Francisco Chronicle, on entraria en contacte amb els artistes de Camera Work, la revista d’avantguarda d’un dels impulsors més rellevants de la fotografia, Alfred Stieglitz, amb qui va mantenir una amistat un cop es va traslladar a Nova York.

La trajectòria d’aquesta artista de mirada atenta i punyent no es va estendre en excés, probablement perquè allò que més li interessava era emprar les possibilitats de la imatge com a forma de denúncia. Tanmateix –i aquí rau la seva gran vàlua–, el seu gest mai va ser explícit o vulgar, sinó que els personatges retratats són portadors de dignitat i distinció, dos adjectius recurrents en la tasca artística de Kanaga.