Josep Maria Subirachs fou un artista carismàtic i peculiar, les seves escultures tenen un segell propi que les fa inconfusibles i reconeixibles a primer cop d'ull, malgrat que cada una té la seva pròpia personalitat i la utilització d'una gran diversitat de materials, textures i acabats. La façana de la Passió del temple expiatori de la Sagrada Família a Barcelona és el conjunt escultòric pel que més se'l recorda, donada la polèmica que és produir en enfrontar-se amb l'estètica dolça de la façana del Naixement ideada per Gaudí. Però ell va argumentar amb escreix raonant la duresa del tractament geomètric de les escultures i la forta influència del cubisme fonamentant-ho en la crueltat de la temàtica de la mort i passió de Jesús, una narració totalment contraposada a la del seu naixement, molt més naïf, pastoral, recreada per Francesc d'Asis al pessebre de Greccio, el petit poble on fa vuit-cents anys fou posat en escena per primer cop.
Les grans catedrals europees són creacions de llarga realització, diverses generacions s'hi reconeixen com a promotores i d'altres fan seva l'espiritualitat que emanen, enriquint i vestint el seu interior amb retaules i tapissos. Les portalades són veritables llibres de pedra on les multituds i els peregrins han llegit i reconegut els episodis de la Bíblia, els personatges de l'Antic Testament, les narracions dels viatges i les vicissituds dels seus protagonistes, el poble escollit. Subirachs ens ha deixat una gran narració en cada una de les seves escultures integrades en els espais públics on han estat col·locades, l'exemple més proper són les lletres gegantines que conformen el nom SITGES, a l'entrada del parc de Can Robert, sembla com si sempre haguessin estat allà. Però podríem pensar-les en alguna altra ubicació? Com el canvi d'emplaçament que es vol fer amb el mural de Joan Miró (i de Josep Llorens Artigas) a l'aeroport del Prat? Ens podem imaginar les lletres SITGES en un altre lloc?
Subirachs nasqué al Poble Nou, el barri marítim de Sant Martí de Provençals anomenat el Manchester català per la gran quantitat de fàbriques, sobretot tèxtils, que hi havia. El seu pare era operari en una fàbrica de tintures i la seva mare era Josepa Sitjar Ferrer, aquest cognom l'uneix amb Sitges on va exposar diverses vegades. Un dels seus millors amics fou el fotògraf Joan Iriarte Ibarz (1936 – 2018), que va establir-se a Sitges vers 1993. Iriarte va documentar el procés creatiu de Subirachs, començant pel dibuix i continuant per les planxes de gravat, amb les gradacions que fan sensació de relleu i volum. Iriarte va idear una escultura d'homenatge als iniciadors del Festival de Cinema de Sitges, una màquina des de la qual s'observa l'altra postal de Sitges, la de l'ermita de Sant Sebastià i el cementiri.
Una de les millors col·leccions d'aquest artista és la d'Angels Andreu Casalta, Sra. Pi, propietària de la galeria d'art Àgora 3 a Sitges. Les escultures de primera època, com Madame Celini, La Femme a la plage o la torre de Babel, són peces úniques que han estat prestades per a exposicions retrospectives com la de la Fundació Vila Casas de 2022. Sitges també compta amb una altra important col·lecció de Subirachs exposada en permanència a l'Hotel Estela Barcelona a l'entrada del Port d'Aiguadolç.
El monestir de Montserrat és un altre indret esencial en l'univers de Subirachs doncs són nombroses les obres monumentals que s'hi poden gaudir, especialment el monument a Ramon Llull, la creu de Sant Miquel, el Sant Domènech, el Sant Jordi així com la capella del Santíssim dins la basílica. L'obra Ariadna i Hermes exposada inicialment en la façana d'una entitat bancària al passeig de Gràcia, actualment s'exposa a Montserrat. El museu montserratí mostra altres peces interessants i inconfusibles del gran artista que fou Josep Maria Subirachs, com l'anomenada la Família, una cessió en dipòsit de la fundació Pinnae de Vilafranca del Penedès. Sitges continua essent un referent en l'obra de Subirachs.