L’artista terrassenc Cesc Abad inaugura 'L’art perdut de guardar un secret'

La Factoria Cultural de Terrassa ha inaugurat l'exposició L’art perdut de guardar un secret de Cesc Gay, una mostra que es podrà visitar fins al 27 de maig, un recorregut per la trajectòria artística de Cesc Abad des dels seus inicis fins a les obres més recents i ho fa en forma de sèries que es van desgranant al llarg de les sales 3 i 4. Són obres pictòriques de gran, mitjà i petit format i peces ceràmiques.

Com escriu Mònica Marañón, "Com a part de la seva obra cal destacar la importància de les llums i ombres que funcionen com a accessoris dels protagonistes dels seus quadres, que com el cicle del dia i la nit, ens recorda constantment la delicada harmonia que existeix en el món natural. Així, la llum i l’ombra, la cova i la humanitat, la natura i els personatges, s’entrellacen en una simfonia artística que reflecteix la nostra pròpia recerca de significat. A través de l’obra de Cesc Abad, trascendim els confins de la nostra existència quotidiana i ens endinsem en un regne de possibilitats infinites. En cada pinzellada, Cesc ens descobreix la nostra capacitat per il·luminar el món i trobar la veritat enmig de la foscor."

En el marc de la inauguració s’ha presentat el número 199 de la revista Bonart i s’ha celebrat una taula ronda sobre l’art prohibit, amb la participació de Rosa Boladeras, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Rosa Rodrigo, directora del Museu de l’Art Prohibit i Mònica Marañón, historiadora de l’art.

Cesc Abad

Un cavallet i la data 1989, són el punt de partida de la carrera artística del terrassenc Cesc Abad que es va iniciar amb el suport dels seus pares. A les primeres etapes de la seva carrera, Cesc Abad experimenta la seva relació amb la natura sota la influència dels artistes de l’escola paisatgística catalana, aprofundint en la perspectiva, la llum i el color.  Cesc Abad desplega tota una sèrie de tècniques com l'sfumatto, l’empast i el dibuix, mostrant el que s’anomena “ofici”, i a on tenen cabuda obres que reinterpreten als clàssics del Renaixement amb el sentiment i l’esperança de l’home actual. Abad s’impregna dels clàssics catalans i espanyols per excel·lència (Anglada-Camarasa, Mir, Gimeno, Velázquez, Goya, Giorgione, Rembrandt...) així com dels pintors de les avantguardes del segle XX (Arranz-Bravo, Philip Guston, Bacon, Frank Auerbach, Karel Appel, de Kooning...). I en tot aquest món de referències hi afegeix una pàtina molt lliure i creativa de color àcid, de deix irònic fins i tot, quasi sortida d’una novel·la visual del dibuixant expressionista Robert Crumb.  F

ormat a l’estudi Martinez Lozano en pintura, a l’Escola d’Arts i oficines en ceràmica, i a la Barcelona Film School en fotografia, Cesc Abad ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives. Centrant-nos en les individuals, Abad va fer un gran salt exposant a Tokio el 2002 que el va portar posteriorment a mostrar les seves obres arreu del territori europeu, també ha exposat a Los Angeles i a Shanghai. Aquest any exposa a Dubai, Seoul, Àmsterdam i Sydney.