Ha mort Robert Vandereycken, un artista belga arrelat a Catalunya

Escultor, pintor dibuixant i gravador, Robert Vandereycken (Hasselt, Bèlgica, 1933- 2024) era un dels artistes més representatius del panorama de la creació belga contemporània. La seva relació amb Calonge (Baix Empordà) arrenca de fa seixanta anys. Des de llavors, aquest artista va crear part de la seva obra des de l’estudi d’aquesta localitat i és evident que la llum de la Costa Brava ha estat font d’inspiració en les seves creacions.  L’obra de Vandereyken beu de diferents fonts, entre les quals destaquen les tradicions artístiques flamenca i mediterrània, que van des dels orígens clàssics fins als corrents més avantguardistes.

Format a l’Institut Superior d’Arts Plàstiques de Lieja, a l’Institut Superior La Cambre de Brussel·les i a l’Institut Normal de Dibuix des de la mateixa ciutat, la seva biografia està reblerta d'activitats i de reconeixements. Unes activitats que no només es circumscriuen a l'àmbit de la creació artística, sinó que s'estenen en el camp de la pedagogia i de l'ensenyament de la plàstica a les Acadèmies de Belles Arts de Hasselt i de Brussel·les, de les quals n'esdevingué director. A més, les seves inquietuds d'agitador cultural el van conduir a la fundació de grups i a la consolidació de moviments artístics a Bèlgica.

Observador pacient de la realitat i amb una profunda preocupació per l'estructuració constructiva i volumètrica, a la rica formació artística flamenca, de la que va pair els seus orígens creatius i les diferents arrels estètiques, Vandereycken va afegir a la seva obra la influència mediterrània, assumint la seva transmissió clàssica reelaborada pels cànons noucentistes i tenyida per uns pressupòsits surrealistes. S’expressi amb el mitjà que sigui, no dubta en fusionar el classicisme, l’expressionisme i el gestualisme. En escultura empra la rotunditat matèrica a la que solca de ratlles i grafismes, tot superant els límits que separen els dominis de l’obra informal i la formal. En pintura i dibuix, s’expressa amb intensitat plàstica i vigoria, gràcies a uns trets enèrgics, ràpids i precisos que li permeten desenvolupar el tema que vol d'una manera immediata.

La llarga llista de guardons i de premis, entre d'altres, el nomenament de membre de la Reial Acadèmia de Bèlgica o la condecoració de Cavaller de la Kroonorde (Ordre de la Corona), així com la presentació de les seves obres en importants centres i galeries d'arreu, la presència dels seus treballs en reconeguts museus i col·leccions públiques o, fins i tot, els nombrosos encàrrecs d'escultures monumentals que el van portar per diferents ciutats, avalen la seva trajectòria internacional i l'ampli ressò que es va guanyar.

D’altra banda, la seva personalitat aglutinadora va fer de Calonge i de la seva àrea d’influència, un nucli artístic per on artistes de diferents llocs (Manuel Bea, Alvar, José Luis Lasala, Pablo Serrano...) es van donar cita a l’entorn d’una personalitat que va lligar i cohesionar terrenys culturals per a l’organització d’importants col·laboracions i intercanvis culturals entre el seu país i Catalunya.