Ha passat un any des de la primavera de 2023, quan molts vam descobrir l’obra de la jove artista Berta Paco Sánchez (Barcelona, 1985-2020), per via de l’exposició retrospectiva Camins d’Aigua que va tenir lloc al C.C. Miramar de Sitges. Una mostra acompanyada d’un seguit d’interessants activitats addicionals, que van contribuir a contextualitzar, i donar més força al que s’hi exposava. D’aquells actes va destacar la conferència de la catedràtica en Història de l’Art, Lourdes Cirlot. Ella va veure, en la de Berta, una obra interdisciplinària i complexa, de discurs perfecte; propera a les herències de l’art del segle XX i als joves artistes de la postmodernitat de principis del XXI.
Cirlot va apuntar com n’era de minuciosa Berta Paco a l’hora de preparar els projectes; tant treballs de Facultat, com reptes professionals. Repassant sa trajectòria, va analitzar diverses peces exposades i les va acarar amb mestres contemporanis, mostrant la gran qualitat que emana l’obra d’aquesta artista, on, entre altres, preval un tema: el Temps. Amb traces, colors i llum, Berta compon metàfores de “rellotges” per copsar el temps i interpretar-lo. Cirlot remarca que aquesta tendència és deu a que l’artista se sent captivada pel Temps, en dominis d’Espai lleugers; una idea no compartida per altres postmoderns que fonen temps i espai, per afirmar un present unívoc.
El binomi Espai-Temps du a Berta a mostrar mons oposats simultanis. Hi ha un temps únic per a espais diferents. Hi ha un món d’infància, ple de llum, color i fantasia, i hi ha espais on es despleguen “altres realitats”. I també ix alhora el lloc interior de les qüestions pròpies. Autor i receptor pacten amb el llenç les seves visions. És la tesi d’una Artista que, com l’Alícia de Lewis Carroll, surt de rere el rellotge del conill blanc, salta al pou i cau dins d’un temps on pinta imatges de gran diversitat. Mentre, pugna per tocar terra en el món imaginari que, com tots, anhelava habitar. Camí de vida durant el qual Berta ha creat una Obra que ens queda per a gaudi i reflexió.