World Press Photo 2024 anuncia els guanyadors globals

La World Press Photo Foundation revela els guanyadors globals del World Press Photo 2024, el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món. L'exposició 'World Press Photo 2024' exhibirà els treballs guanyadors, globals i regionals, comptarà un any més amb convidats internacionals, activitats complementàries i visites guiades per a públic general, grups escolars i empreses, amb la finalitat d'aprofundir en les històries captades i en l'actualitat de la professió fotoperiodística.

Salvant a les monarques, de Jaime Rojo. National Geographi

El World Press Photo de l'Any és per a Una dona palestina abraça el cos de la seva neboda, del fotògraf palestí Mohammed Salem per a Reuters. La fotografia mostra a Inas Abu Maamar (36 anys) sostenint el cos sense vida de la seva neboda Saly (5 anys), qui va ser assassinada, al costat de la seva mare i la seva germana, quan un míssil israelià va impactar casa seva a Jan Yunis, Gaza.

Salem descriu aquesta fotografia, presa pocs dies després que la seva esposa donés a llum, com un “moment poderós i trist, que resumeix el sentit més ampli del que passava a la Franja de Gaza”.

El jurat ha destacat la cura i respecte emprats a l'hora de compondre la imatge, que ofereix, al mateix temps, una mirada metafòrica i literal sobre una pèrdua inimaginable. Una imatge que simbolitza els estralls del conflicte i declara la futilitat de totes les guerres. El 2010, fa més d'una dècada, Mohammed Salem ja va rebre un World Press Photo per una altra imatge sobre el mateix conflicte, motiu pel qual el jurat subratlla la contínua lluita pel reconeixement d'una qüestió tan urgent.


El World Press Photo al Reportatge Gràfic de l'Any és per a la fotògrafa sud-africana Lee-Ann Olwage per la història Valim-babena, per a GEO, que forma part d'un projecte a llarg termini de l'autora sobre la demència, que ja li va valer un World Press Photo regional en Fotografies individuals el 2023. En aquella ocasió, ja va acudir a presentar la seva obra a l'exposició de Barcelona, convidada per la Fundació Photographic Social Vision.

El reportatge Valim-babena retrata a Paul Rakotozandriny, 'Dada Paul' (91 anys), que viu amb demència des de fa 11 anys i és cuidat per la seva filla Fara Rafaraniriana (41 anys). Durant nou anys, ningú va saber que ell estava malalt. Els seus deu fills van assumir que s'havia “tornat boig” o atribuïen els símptomes al consum excessiu d'alcohol. Només la seva filla Fara va notar una cosa diferent quan el seu pare, un xofer jubilat, un dia va ser incapaç de trobar el camí a casa en recollir-la del treball.

A mesura que augmenta l'esperança de vida, la demència s'està convertint en un problema a nivell mundial. A Madagascar, l'OMS estima que unes 40.000 persones viuen amb alzheimer. Però la falta de consciència pública sovint estigmatitza a les persones que mostren pèrdua de memòria i molts confonen els símptomes amb signes de bruixeria, possessió demoníaca o “bogeria”. Per contra, la història de Fara i Dada Paul il·lustra el principi malgaix de valim-babena: el deure dels fills adults d'ajudar als seus pares, com una expressió d'amor i de deute moral per la cura que els pares van posar en la criança dels seus fills.

El jurat ha comentat que “el reportatge gràfic aborda un problema de salut universal a través de la perspectiva de la família i les cures. La selecció d'imatges està composta amb calidesa i tendresa, recordant als espectadors l'amor i la proximitat necessaris en temps de guerra i hostilitat a tot el món".


El premi World Press Photo al Projecte de Llarga Durada és per al fotògraf veneçolà Alejandro Cegarra amb Els dos murs, per a The New York Times/Bloomberg.

Des de 2019, les polítiques d'immigració de Mèxic han experimentat un canvi significatiu, transformant-se d'una nació històricament oberta a migrants i sol·licitants d'asil a la frontera sud, a un país que aplica estrictes polítiques migratòries.

La col·laboració entre els Estats Units i Mèxic per a negar asil i aplicar dures polítiques migratòries ha enfortit les barreres per als qui busquen refugi. L'evolució de la política exterior i migratòria de les successives administracions estatunidenques, la imposició de protocols COVID-19 i la inestabilitat política i econòmica a Centreamèrica i Sud-amèrica han contribuït a la crisi actual deixant a milers de persones encallades a ciutats frontereres mexicanes. Migrants i sol·licitants d'asil esperen indefinidament en campaments improvisats, sovint en àrees sota el control d'autoritats corruptes i càrtels de la droga,​ exposats a violència i condicions de vida precàries.

El jurat ha valorat aquest projecte com un “exemple de narració dinàmica i de primera categoria. Les imatges són alhora despietades i respectuoses, i transmeten les emocions íntimes presents en diversos viatges de migrants”. El jurat també ha valorat que el fotògraf parteix de la seva pròpia experiència com a migrant des de la seva Veneçuela natal a Mèxic el 2017, iniciant aquest projecte el 2018, de manera que “ofereix una perspectiva sensible i centrada en l'ésser humà que posa en el punt de mira la voluntat i la resiliència dels migrants".

Julia Kochetova

El premi World Press Photo al Format Obert és per a la fotògrafa ucraïnesa Julia Kochetova per La guerra és personal, un projecte web que inclou fotoperiodisme documental, poesia, il·lustració i música. Amb l'estil d'un diari personal, mostra al món com és viure amb la guerra com una realitat quotidiana.

Després de gairebé deu anys de combats i desenes de milers de baixes civils i militars, la guerra contínua a Ucraïna. Mentre els mitjans de comunicació informen a través d'estadístiques i mapes, i l'atenció internacional dirigeix la seva atenció a un altre costat, la presentació multimèdia d'aquesta fotoperiodista i documentalista ucraïnesa establerta a Kíev fonamenta els fets de guerra en la seva visió subjectiva de l'experiència i permet injectar una major emoció i simbolisme del qual podrien transmetre les fotografies per si soles.

Segons el jurat, les seves emotives imatges van destacar entre moltes altres candidates sobre l'actual invasió russa d'Ucraïna. Han valorat especialment la perspectiva interna que ofereix i la seva forma de diari poètic, amb un fort simbolisme visual, ús de seqüències de color i un atractiu ús de l'àudio i la il·lustració  -en col·laboració amb un il·lustrador i una DJ també d'Ucraïna-, que li atorguen una qualitat cinematogràfica a l'obra.

Els quatre guanyadors globals dels World Press Photo 2024 han estat seleccionats entre els 24 guanyadors regionals, que al seu torn van ser triats entre més de 61.000 fotografies de 3.851 fotògrafs de 130 països. Un jurat global, format pels presidents de cadascun dels sis jurats regionals (Àfrica – Àsia – Europa – Amèrica del Nord i Centreamèrica – Sud-amèrica – Sud-est asiàtic i Oceania),  juntament amb la presidenta del jurat global, Fiona Shields, cap de fotografia de The Guardian, ha seleccionat els guanyadors globals.