Miguel Marcos i Jordi Pericot, Premis Honorífics de la Nit del Galerisme

El galerista Miguel Marcos i l’artista Jordi Pericot seran guardonats amb els Premis Honorífics durant la dissetena edició dels Premis GAC. Els dos premis honorífics són els de major protagonisme entre els onze que es lliuren en aquesta gala.

La Nit del Galerisme és el punt de trobada i reafirmació del sector, a més de l’escenari en què els galeristes premien trajectòries, propostes i iniciatives. Organitzada per l’associació Galeries d’Art de Catalunya (GAC), amb la col·laboració de l’associació Art Barcelona, la Nit del Galerisme posa de relleu la projecció i la necessària visibilitat d’un sector crucial en l’ecosistema cultural país. En aquest context, la Nit presenta una nova edició dels Premis GAC, que permeten mesurar l’estat i tendències del galerisme i de l’art en la Catalunya actual. 

Els dos Premis Honorífics estan atorgats per les juntes de les dues associacions convocants (Galeries d’Art de Catalunya i Art Barcelona), mentre que la resta de guardons que es lliuraran a la Nit estan decidits per un jurat presidit per Pilar Parcerisas i integrat també pel crític Juan Bufill, l’artista Gino Rubert, el comissari Àlex Mitrani i la comissària Natalia Chocarro. L’anunci dels dos Premis Honorífics en categories de galerista i d’artista, suposen un reconeixement de la trajectòria de grans figures de les arts visuals a Catalunya.

Miguel Marcos és galerista, gestor cultural i col·leccionista. El seu nom apareix estretament vinculat al panorama de les arts visuals a la Barcelona dels últims 25 anys, com una peça fonamental en la projecció i internacionalització del galerisme, a partir d’uns codis de rigor i qualitat.

L’any 1981 va fundar a Saragossa la seva primera galeria i sis anys després va obrir una seu a Madrid. L’any 1998 es va instal·lar a Barcelona, des d’on ha pivotat una sòlida trajectòria de difusió de les arts visuals. L’exposició inicial de la seva galeria a Barcelona va ser Quatre emplaçaments, de Joan Brossa. Des d’aleshores ha presentat més de 140 mostres en el seu espai a tocar del Palau de la Música.

Miguel Marcos ha participat en les fires més rellevants del sector (Arco –de la qual n’ha estat membre del seu comitè organitzador en diverses ocasions–, Basilea, Chicago, Colònia, FIAC, CIGE…). També té una llarga trajectòria com a comissari en exposicions institucionals (les dedicades a Tàpies, Brossa i Arroyo, i altres com La realitat desautoritzada i El agua y sus sueños contemporáneos) i ha assessorat a diverses col·leccions públiques i privades.

La seva trajectòria com a galerista va quedar reflectida en el llibre El libro de la Galería Miguel Marcos (1977 – 2005), editat el 2007, amb la col·laboració del Ministeri de Cultura. El 2013 va crear el Fons Documental d’Art Contemporani Miguel Marcos a Aínsa (Osca), nascut amb la finalitat de dotar, conservar, difondre i posar al servei de la societat una acurada selecció de bibliografia sobre art contemporani.

Jordi Pericot és un artista plàstic, dissenyador, acadèmic i historiador de l’art amb una àmplia i sòlida trajectòria, que l’ha convertit en una de les figures claus de les arts visuals de Catalunya de la segona meitat del segle XX i començament del XXI.

La seva trajectòria reflecteix la d’un artista total, que ha explorat la creació, però també l’estudi i la investigació acadèmica. És artista visual, però també professor, realitzador cinematogràfic, autor, editor i impulsor de diverses propostes culturals de tall avantguardista. Va crear el grup MENTE, junt amb altres figures com Daniel Giralt Miracle, Oriol Bohigas, Ricard Bofill o Ricard Salvat.

L’obra plàstica de Jordi Pericot és considerada un exponent il·lustratiu de l’art cinètic. Entre els anys seixanta i vuitanta va conrear aquesta tendència, en la qual proposa un exercici en moviment a partir de creacions abstractes o bé figuracions generadors d’efectes òptics. El seu cinetisme reflecteix il·lusions i experiències perceptives, que dialoguen amb l’espectador.

Pericot va viure a París entre 1960 i 67; al seu retorn va dirigir l’escola Elisava fins al 1980. El 1972 va representar Espanya a la Biennal de Venècia i el 1978 va participar activament en la creació de la nova Facultat de Belles Arts de la UB. El 1992 va participar en el projecte fundacional de la Universitat Pompeu Fabra, on exerciria com a catedràtic. Ha editat una dotzena de llibres sobre disseny, art i comunicació.

El Premi Honorífic dels Premis GAC 2024 se suma a una llarga llista de reconeixements i guardons al llarg de la seva àmplia trajectòria: Medalla d’Or al Mèrit Cultural, concedida per l’Ajuntament de Barcelona (2006); Premi del Consell Social a la Qualitat en la Docència (2011), i Medalla de la Universitat Pompeu Fabra (2012). És membre de la Real Academia de Santa Isabel de Hungría, a Sevilla (des del 1988) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (des del 2008)

La seva obra forma de les col·leccions de museus d’art contemporani d’Otawa, Iowa, Helsinki, Santiago de Xile, Madrid, Sevilla i Eivissa. El 2012 va inaugurar al Masnou, el seu poble, l’Espai d’Art Cinètic Jordi Pericot.