La Fundació Palau inaugura 'La innocència del traç' de Maria Sanmartí

Des del 23 de març fins al 15 de setembre d'enguany la Fundació Caldes d'Estrac presenta la primera exposició retrospectiva titulada La innocència del traç de Maria Sanmartí "mare d'Antoni Clavé" i que ha estat comissariada per Aitor Quiney i Urbieta.

Maria Sanmartí, va ser una dona que es va iniciar molt tard en el món de la pintura (als seixanta anys) però que segons Josep Palau i Fabre "va saber conservar la puerilitat del traç i oferir una perspectiva nítida, fresca, innocent, davant un panorama artístic potser massa cerebral i artificiós". A través del reconegut artista Antoni Clavé –fill de Maria Sanmartí– Palau la va conèixer i es va interessar per la seva obra. Cal dir que a la Fundació es conserven sis obres d'aquesta artista prolífica, aportades per Jose Palau i Fabre. Pel que fa a la relació d'amistat entre Josep Palau i Fabre i Antoni Clavé es pot afirmar que va ser duradora i autèntica, segons demostra la correspondència d'aquella època que ho demostren.

Aquesta exposició comença amb una introducció "Maria Sanmartí, Mare d'en Clavé", que era la forma com Sanmartí va signar durant un temps la seva obra. L'àmbit 1 de la mostra, que es titula "París: de la nostàlgia al descobriment del color" explica com Maria no havia sortit de Catalunya malgrat la malenconia i els entrebancs, amb l'ajuda del seu fill, l'arribada del seu net, Jacques, nascut dos mesos abans que ella s'instal·lés a París, junt amb el suport dels nombrosos amics artistes de Clavé, va superar amb calma la nostàlgia. Entre els anys 1947-1948 es poden apreciar les primeres obres de Maria Sanmartí, la majoria d'elles realitzades amb la tècnica del guaix, però també es poden veure dibuixos i olis sobre fusta, que representen animals (gats, gossos, cavalls), a més d'interiors d'habitacions, gerros amb flors, bailaores, músics flamencs, pallassos, curses de braus, escenes de circ o algun tema religiós com el de la Passió. També va sentir predilecció pels camins rurals, per les petites cases amb un riu a la vora, per les platges franceses d'estiueig, en les que hi destaca la vivesa dels colors. Cal dir que Maria pintava amb la mà esquerra fet que li obligava a fer un esforç considerable, i el seu traç ingenu i recaragolat és producte d'aquesta incapacitat. Pel que fa a L'àmbit 2 d'aquesta exposició es titula "De la primera exposició del pintor Maria Sanmartí a la galerie Mirador de París, 1949". En aquesta secció s'hi poden veure els guaixos i ceràmiques, el cartell anunciador de la seva primera exposició i ja es pot apreciar com comença a signar amb el seu nom.

El tercer àmbit tracta de la primera exposició de Maria Sanmartí a Barcelona, Sala Gaspar, 1954. La presència d'Antoni Clavé a Barcelona, conegut pels seus èxits a París, feu que milers de persones visitessin l'exposició i coneguessin, així, les obres de la mare, que assoliren un gran èxit de venda. En aquells moments la seva obra formava part de moltes col·leccions europees i americanes. A partir d'aquí, Sanmartí exposà cada any a la Sala Gaspar en mostres tant individuals com col·lectives. En l'any 1954, Maria Sanmartí començà a pintar sobre cartolines de gran format amb la tècnica del guaix. La grandària del suport no fou cap impediment per insistir en els mateixos temes, sobretot els bodegons –amb la incorporació de gàbies d'ocells sobre la taula– i els interiors, i reprenent motius com el dels naips. Ara bé, els colors, tot i ser encara el centre del seu interès, eren més homogenis, sense les transparències anteriors, incorporant el tractament del guaix com si fos oli. Maria Sanmartí, que morí el febrer de 1959, va tenir el goig d'organitzar les seves darreres exposicions en dues de les galeries més prestigioses de París i Basilea: la Galerie Drouant-David i la Galerie Hilt, respectivament. Des de llavors, el seu nom s'ha esvaït del panorama artístic català i internacional, malgrat la importància que va tenir en el seu moment i la qualitat artística de la seva obra.
 

Publicació d'un llibre

Amb motiu d'aquesta exposició, la Fundació Palau ha editat un llibre de més de 250 pàgines, amb textos d'Aitor Quiney i un text introductori d'Anna Maluquer, directora de la Fundació. Es tracta de la primera publicació que repassa la trajectòria artística completa de Maria Sanmartí. El llibre inclou més de 200 reproduccions a color de les obres de Maria Sanmartí, fotografies de l'època i documentació (cartes, retalls de premsa, tríptics d'exposicions, etc.), amb un disseny innovador i maquetació de David Torrents que interpreta tipogràficament la cal·ligrafia de l'artista present en molts dels seus dibuixos i escrits. El llibre també inclou traducció dels textos al francès. Pel que fa al tema de les activitats complementàries, s'han organitzat visites guiades a l'exposició, tallers familiars sempre cal inscripció prèvia al correu de la fundació. Els horaris de visita són de dimarts a diumenge de 10:30-14:00 hores, les tardes de dijous a dissabte de 17:00 a 19:00 hores i a partir del juny els matins de dimarts a diumenge i festius d,11:00 a 14:00 hores i les tardes de dimarts a dissabte de 17:00 a 20:00 hores.