'Tàpies. El compromís polític i social' al Museu Sant Boi de Llobregat

Durant tot l’any 2024 se celebra el centenari del naixement d'Antoni Tàpies (Barcelona, ​​1923-2012). L'objectiu és recuperar el llegat artístic i la vigència de la seva obra, per crear una relectura des de la perspectiva contemporània, tot ajudant a entendre amb els ulls d'avui un artista que segueix viu gràcies a les seves importants aportacions.

En aquesta ocasió, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat es vol sumar als actes d'homenatge per fer-se ressò d'aquesta commemoració amb l'exposició Antoni Tàpies. Crits de llibertat. El compromís polític i social. I ho fa perquè aquesta població té una vinculació molt estreta amb aquest artista.

Tàpies va ser un artista compromès amb la seva època i sempre es va mantenir vinculat a les inquietuds cíviques, polítiques, ètiques i morals de cada moment. Una actitud solidària que es va veure accentuada amb la seva contribució a la campanya antifranquista  i a favor de la democràcia de finals dels seixanta i principis dels setanta, les obres del qual tenen un marcat caràcter de denúncia i de protesta. Moment sociopolític complex en què Catalunya reivindicava, a través dels seus artistes, una realitat cultural pròpia. Va donar veu a nombroses lluites, resistències i anhels de la societat civil, no solament en l’àmbit nacional sinó també internacional. L’artista català té consciència de què l’art ha de mostrar a la seva època allò que la pròpia època amaga.

La presència de Tàpies en l’àmbit públic es fa palès a través d’obres ubicades en espais que interactuen entre el context i la comunitat.  En aquest sentit, Catalunya ocupa un espai central a tota la seva obra. Les referències més freqüents i els símbols catalans més apassionats apareixen els darrers anys del franquisme. La seva obra està molt lligada a la història de Catalunya i a les circumstàncies que va viure el país, al qual es va mantenir fidel i acèrrim defensor.

Aquest és el cas del paviment a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat en record a la celebració de l’11 de setembre de 1976; la primera gran manifestació autoritzada en democràcia de la Diada Nacional de Catalunya en la que es van aplegar més de 100.000 persones. L’emplaçament fou triat pel fet de trobar-se enterrat Rafael de Casanova, conseller en cap de Barcelona a l'església parroquial de Sant Baldiri. En iniciar-se el procés d'urbanització de la plaça, l'any 1983 Antoni Tàpies creà una obra per rememorar de forma compartida aquest esdeveniment i els primers moments de la transició. Per a la seva realització, Tàpies va comptar amb la col·laboració del ceramista J. Gardy Artigas i recull en el seu disseny aspectes fonamentals de les reivindicacions catalanes. Tàpies va comentar: "Em produeix una gran il·lusió i satisfacció realitzar aquest projecte, ja que recordo encara amb gran emoció i amb tot detall, el lloc exacte en què em trobava situat a la històrica Diada”. En la mateixa concentració, el músic Oriol Martorell va dirigir el cant col·lectiu d’Els Segadors, per la qual cosa se li dedica un monument a la mateixa plaça, obra de l’escultor Artur Aldomà Puig (1998).

El mosaic ceràmic està construït mitjançant peces de tonalitats grisenques i ocres. S’hi representen quatre fletxes horitzontals que apunten cap a la dreta, enllaçades i unides per una gran essa majúscula.  A la part superior de la primera fletxa s’hi llegeix “Onze”, tant en número com en lletra, entre la segona i la tercera fletxa “Setembre” i “1976” i sobre l’última “Sant Boi”; un conjunt que recorda la petjada de l'informalisme matèric i gestual. L'ús de materials ceràmics es converteix en força habitual a partir dels anys setanta.

Paral·lelament a la producció pictòrica i objectual, des de la dècada dels anys seixanta Tàpies va desenvolupar una intensa activitat en el camp del cartell. La seva obra ha estat sempre oberta als esdeveniments socials, polítics i culturals del moment. Per això, la mostra vol incidir en aquest àmbit creatiu en el que manifesta una implicada adhesió en la defensa de la democràcia, la justícia, la llibertat d’expressió i la denúncia contra la violència. Es mostren una quinzena de cartells de diferents etapes que ens aproximen a la seva complicitat ètica i política, i també ens descobreixen l’evolució d’un llenguatge que roman fidel als seus orígens. La cultura i el desafiament polític li serveixen per mantenir una forta vinculació simbòlica entre text i imatge per fer-ne comprensible el missatge.

L’exposició també aplega diverses fotografies d’Antoni Tàpies treballant en el cartell 11 de setembre a Sant Boi (1983), realitzades per Martí Gasull. L’original d’aquest cartell  és propietat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que va produir per presentar el mosaic d'Antoni Tàpies i Joan Gardy Artigas en record de l'11 de setembre de 1976 a la plaça Catalunya de Sant Boi de Llobregat.

Tota l’obra de Tàpies és un crit a la llibertat: la personal, la col·lectiva i la de país. Tothora ha estat un artista reivindicatiu que ha lluitat per la democràcia i la pau. Va viure de primera mà el franquisme i en tot moment va pugnar contra el sistema per fer un crit d’alerta davant les situacions de greu repressió. Aquesta actitud la va mantenir al llarg de la seva trajectòria per posicionar-se davant de qualsevol classe d’injustícia.