El Terracotta Museu explora la faceta de ceramista del fotògraf Emili Casas

El Terracotta Museu col·labora amb la celebració dels 40 anys de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà amb una exposició de petit format dedicada a la faceta de ceramista del fotògraf local Emili Casas Masbernat (1879-1951). La mostra, titulada Emili Casas. La ceràmica del fotògraf, es podrà visitar fins a principis de 2025 a l’espai El Forn de l’equipament com a part dels actes de commemoració del 40è aniversari de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà (ACBE).

El febrer de 1983, un any abans de la inauguració de l’ACBE, en aquell moment Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà, Enric Casas i Coll va donar un destacat fons artístic i documental del seu pare, Emili Casas Masbernat, al Departament de Cultura de la Generalitat. Aquesta donació, amb gairebé 17.000 negatius (un dels fons particulars més importants que ha entrat a l’arxiu), va esdevenir aleshores un dels pilars fundacionals del nou equipament. El gran gruix de la donació és el fons fotogràfic realitzat durant la seva activitat professional entre el 1906 i el 1951, i que va continuar posteriorment el seu fill fins al 1970. Tot i això, fruit de les inquietuds i aptituds per les belles arts de l’Emili Casas (també va cultivar altres disciplines artístiques, com ara la pintura, el dibuix, l’escultura o el cartellisme), en la donació es varen incorporar més de 150 obres, entre dibuixos, aquarel·les i pintures, catorze escultures ceràmiques, i 51 figures de pessebre.

L’exposició, justament, mostra una selecció d’aquestes escultures ceràmiques, les quals es troben en dipòsit al Terracotta Museu (una part es mostra de forma permanent en l’àmbit de la ceràmica artística i decorativa). Els seus temes preferits eren el retrat, generalment busts inspirats en personatges populars o animals, així com els temes de caràcter social, el treball o la vida quotidiana.

Fotògraf i terrisser

Tot i que Emili Casas Masbernat va néixer l’any 1879 a Girona, el 1892 ja es va establir a la Bisbal, on el seu pare va posar en funcionament una petita fassina d’elaboració i comercialització de destil·lats. El negoci no va tenir gaire recorregut, el 1898 va fer fallida i tot i que la resta de la família es va traslladar a Barcelona, ell va romandre a la Bisbal d’Empordà. Des de jove es va demostrar les seves capacitats artístiques, primer en el dibuix i la pintura, i més endavant en el  món de la ceràmica, treballant en el modelatge decoratiu a una de les terrisseries a la zona de l’Aigüeta de la Bisbal.
Als 27 anys d’edat va obrir un estudi fotogràfic convertint-se en l’únic professional de la fotografia de la Bisbal, inicialment compaginant-ho amb la feina de la terrisseria. Es converteix en el ‘cronista’ local del primer terç del segle XX, documentant amb imatges la vida i l’atmosfera de l’època: el treball, el mercat, les fires, el comerç; els esdeveniments, les festes, l’oci; les institucions, les associacions, els grups; l’urbanisme, l’arquitectura, l’art. Tot i que la seva carrera professional es va centrar en la fotografia, Emili Casas no va deixar mai d’ocupar el seu temps altres activitats artístiques com el dibuix, la pintura, el cartellisme publicitari i l’escultura ceràmica. Unes peces que solien estar exposades a l’aparador del seu estudi, un espai que renovava contínuament, i que finalment també comercialitzava.