«I tu? Què has fet per la victòria?», una memòria de la rereguarda de la Guerra Civil a la Xarxa de Museus Locals

Sabíeu que entre el 1936 i el 1938 van arribar més de 142.000 refugiats al Barcelonès? Que el Masnou va acollir colònies d’infants desplaçats? Que a Sant Adrià de Besòs es van col·lectivitzar fins a 39 propietats agrícoles? O que l’empresa Can Serra de Manlleu va ser una de les més importants en la producció d’armament? Per recordar que les guerres no es lliuren només al front, l’exposició compartida «I tu? Què has fet per la victòria?», organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del Museu d’Història de Cerdanyola-Ca n’Oliver, ens porta fins a aquell moment històric gràcies a documents, fotografies i objectes de 19 equipaments de la Xarxa de Museus Locals.

Taller de Can Palomer, dedicat a la fabricació de material de guerra (1936-1939). Fons familiar Maria de Cervelló Palomer.

Algunes de les conseqüències socials i econòmiques més visibles de l’esforç de guerra de la rereguarda durant el conflicte del 1936-39 van ser: la creació de xarxes assistencials per acollir persones ferides i refugiades, la transformació de fàbriques per produir material bèl·lic i les col·lectivitzacions de la producció agrària. És en aquests tres àmbits, doncs, que es fixa la nova exposició del projecte «Memòria en Xarxa» que, com en edicions anteriors, s’anirà desplegant al llarg dels mesos amb la incorporació progressiva —entre març i octubre— dels diferents museus locals i arxius municipals que hi participen.

Cartell de la Guerra Civil d’Anselm Corrons i Perramon - 1936; guaix sobre paper. Museu de Manresa. MCM 10572.

«I tu? Què has fet per la victòria?» es pot veure ja al març a Sant Adrià de Besòs, a l’Hospitalet de Llobregat, a Cornellà de Llobregat, a Terrassa i a Manlleu. A l’abril s’hi afegiran el Prat de Llobregat, Calella, Tona, el Masnou, Roda de Ter, Vilassar de Dalt i Cerdanyola del Vallès. Al maig serà el torn de Ripollet i de Sabadell. Al juny s’hi sumaran Arenys de Mar, Mataró i Manresa. A l’agost s’hi incorporarà Castellbisbal. I per acabar, a l’octubre, la mostra arribarà a Santa Coloma Gramenet. Cadascun d’aquests municipis aporta al conjunt de l’exposició materials d’un dels àmbits en què està dividida, per construir un retrat únic, i alhora plural, d’una mobilització social sense precedents.

Harry Spiegel, brigadista austríac hospitalitzat a l’Hospital de les Brigades Internacionals de Mataró (Salesians), tocant la guitarra envoltat de nens refugiats, al 1937. Arxiu espanyol. Arxiu de documentació de la resistència austríaca [Spanienarchiv. Dokumentationsarchiv des österreichischen Widerstandes] (Viena, Àustria).

Tot i que la manera ideal de veure completa aquesta exposició de memòria compartida sigui visitant i descobrint tots els museus i arxius que hi participen, també s’hi pot accedir virtualment des de diba.cat/web/exposicions/-/i-tu-que-has-fet-per-la-victoria, on trobareu, a més, tota la informació dels equipaments i les dates i els horaris per planificar la vostra visita. I si teniu curiositat per saber quins altres temes de memòria històrica hem tractat en edicions anteriors, podeu visitar el web diba.cat/web/opc/memoria-en-xarxa.

Panoràmica de Manlleu amb la fàbrica de Can Serra en primer terme. Primer quart del segle XX. Arxiu Museu del Ter.

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.