Oblit femení dins les branques del coneixement

Quantes dones al llarg dels segles no han estat emmudides i menystingudes? Quantes no han vist la seva identitat o creació suplantada per un company, per un familiar, per un amic de gènere masculí? Grans sagues de famílies de músics, escriptors, poetes o pintors on el paper i la creació de la dona s’ocultava o desapareixia per apropiació masculina. O quantes dones decidien signar amb pseudònim masculí per evitar ser assenyalades o ignorades pel fet de ser dones creadores? Cal posar l’accent també en el fet que no només parlem de com s’ha reflectit aquest tracte en el relat de la història sinó també de l’accés real de la dona a l’educació i al món cultural a cada moment. Durant segles la dona s’ha vist relegada a l’esfera domèstica i van ser molt poques les que, des de segles enllà fins a l’era moderna, es van poder cultivar i educar en el món artístic; hi havia un clar condicionant econòmic i social, de classe i de gènere. Recordem que, tot i que algunes dones es comencen a matricular al darrer terç del segle XIX, l’accés regular a la universitat no va ser, per a elles,  fins ben entrat el segle XX.

Avenç en equilibri

Una societat avançada és aquella que manté un equilibri en molts aspectes, i ara, en ple segle XXI, lluitem per aconseguir una societat més justa, més sostenible i amb igualtat per a tothom… Sens dubte, el segle XXI serà el segle en què les dones recuperarem part del camí perdut, abastarem més drets, ens educarem millor, obtindrem més reconeixement, més llocs de poder i decisió i més protagonisme en el món en general. El camí no és fàcil, és llarg i feixuc, però deixarem d’estar relegades a un segon pla. I això és meritori perquè venim de molt, molt enrere.

No pararíem de trobar exemples, moltíssims, d’aquest oblit de la creació femenina dins les branques del coneixement des de la més remota antiguitat. Dels nostres grans referents culturals clàssics, base de la nostra cultura i arrel de la nostra història fins avui, el desequilibri de gènere és tal que, malgrat els esforços col·lectius i múltiples que s’estan fent en tots els fronts possibles, es trigarà unes dècades a aconseguir una esperada igualtat. 

Angeles Santos. La Tertulia, 1929

Revertir la invisibilitat

Avui en dia, sortosament,  acceptada i reconeguda aquesta carència, aquesta ignorància, aquest buit de la presència femenina en la història cultural arreu del món, s’estan portant a terme tota una sèrie d’iniciatives, múltiples i diverses,  en molts camps i àmbits, per tal de revertir la invisibilitat que han patit històricament les creadores del nostre país al llarg de dècades. No només s’han fet passos per procurar la paritat efectiva en el dia a dia, sinó que s’ha avançat en l’estudi, la identificació, la difusió i el reconeixement del paper de la dona en la cultura. Iniciatives com la de la xarxa de museus d’art catalans que sota la batuta del MNAC està treballant en un cens de dones artistes per tal de revertir el paper de la dona als centres museístics i estudiar, identificar, localitzar i censar obres i noms d’artistes que havien quedat relegades, oblidades o no identificades. Iniciatives com la de recerca d’Elina Norandi que ha identificat prop de cinc-centes artistes anteriors al 1900 i més de vuit-centes del segle XX. Grapats d’estudis, recerques, llibres, investigacions i iniciatives fetes per instituts de les dones, observatoris d’igualtat, col·lectius feministes, universitats i institucions socials i culturals, públiques i privades, educadors, pedagogs, historiadors en nom particular o de col·lectius es porten a terme per reescriure i reinterpretar aquesta part segada de la història. És necessari recuperar i tornar a posar sobre la taula el nom d’aquelles dones que ens havien precedit, més enllà de les nostres àvies i besàvies, que pel fet d’haver viscut en altres temps i sota aquest prisma de mirada amb un clar biaix i estereotip de gènere, van ser declarades anònimes i ignorades i no van tenir el reconeixement ni la possibilitat de figurar. Avui ho veiem clarament, el nostre relat cultural és coix, ens manquen centenars d’històries, centenars de referents femenines.

  Àngels Ribé 3 punts 2, 1972. 

Gestió i visualització femenina

Recordo quan als anys vuitanta i noranta treballava amb Maria Lluïsa Borràs –mentora i mestra, gran crítica i historiadora de l’art, gestora cultural de pes al nostre país, a qui voldria reivindicar i demanar que se li fes un reconeixement més efectiu–  i ja parlàvem de la necessitat de recuperació i vindicació de tot un gruix d’artistes sobretot dels segles XIX i XX que havien quedat relegades a un segon pla o caigut en el més profund oblit.

Les que gestionem programacions culturals en centres, museus o institucions públiques o privades fa temps que tenim la mirada posada en fer un incís més efectiu per procurar equilibrar programacions, en donar suport al talent jove de forma equitativa, sigui en l’àmbit cultural que sigui. Quan programem projectes, procurem fer més incidència i ampliar la visualització de la presència femenina dins de les exposicions col·lectives i en intentar recuperar i exhibir noms femenins per a grans projectes i exposicions. Alhora comptem amb molt bones professionals en el camp del disseny expositiu i de la curadoria, a qui donem més feina i rellevància. Cada cop més els equips de gestió cultural arreu tenen un perfil més femení i més ben format. Darrerament cal remarcar que han sorgit al nostre país iniciatives per crear espais per establir relacions entre les institucions i les dones que gestionem projectes culturals, per crear xarxes, sinergies, coneixences i unir esforços i objectius. Sempre s’ha dit que les dones som més empàtiques, més sensibles, som millors escoltant-nos i alhora també sabem teixir millors complicitats entre nosaltres. Tot i que s’ha anat equilibrant i revertint en els darrers decennis, el nombre de dones en càrrecs directius d’alt nivell dins del món cultural encara és minso i està clarament per sota del gènere masculí. Esperem i desitgem que això també vagi canviant.

Reimaginar el món

Georges Steiner definia la cultura com la manera de viure d’una gent. Per nosaltres la cultura és un espai essencial per entendre i reimaginar el món, per interpel·lar, sacsejar, fer pensar, créixer i transformar la societat, i avui ja no podem imaginar una cultura que no sigui plural, transversal i diversa, i a partir d’ara i com a base de present i de futur, amb un clar compromís per part de tots d’igualtat i equitat. Marga Viza i Boltas