La Galeria Miguel Marcos presenta la col·lectiva Imágenes en Papel fins al 5 d'abril. Aquesta exposició és un homenatge a aquest mitjà de creativitat, amb l'exhibició dels treballs de cinc artistes contemporanis: Alberto Barcia, Antón Lamazares, Víctor Mira, José Morea i Kristinn Nicolai.
El paper, que sovint està subestimat, és aquí elevat a una plataforma d'expressió excepcional, oferint una diversitat d'enfocaments i estils dins del panorama de l'art contemporani. Des dels emocionants colors de Lamazares fins a les composicions abstractes de Morea, passant per la provocadora pintura de Nicolai, per la intrínseca obra de Mira i la precisió de Barcia, cada obra reflecteix l'habilitat tècnica i la visió creativa única del seu autor.
Aquesta exposició ens convida a explorar les possibilitats infinites d'aquest mitjà aparentment simple, on la textura, el color i la forma constitueixen un engranatge que permet la creació de narratives visuals captivadores. Alhora que també és un testimoni de la seva versatilitat i la seva capacitat per transmetre emocions profundes i complexes.
Cinc artistes contemporanis
El primer artista que podem apreciar és Alberto Barcia (Tossa de Mar, Girona, 1982), que és un artista format en l'àmbit de la il·lustració per la Llotja, on va tenir el privilegi de comptar amb la guia de Luis Casado Cadarso, un dels creadors del projecte interdisciplinari La Xina Art (Barcelona), i Xavier Canals, reconegut poeta visual i historiador en la seva especialitat, autor del volum Poesia visual catalana (1999).
L'obra que presenta Barcia s'erigeix en una porta oberta cap al gaudi imaginatiu. La seva intenció primordial rau a provocar la imaginació de l'espectador. En aquest sentit, els seus treballs no busquen la fixació en significats concrets o limitats, sinó que pretenen estimular la capacitat d'observació de l'espectador que els contempla, provocant d'aquesta forma un espai d'interacció on es manifesta la veritable riquesa del seu art.
El segon artista de l'exposició és Antón Lamazares (Maceira, Lalin, Pontevedra, 1954), membre del grup Atlántica, un moviment que buscava projectar l'art gallec en l'àmbit internacional, va emergir com una figura destacada durant els anys vuitanta. En la peça d'Antón Lamazares, es presenta una escena suggeridora que convida a la contemplació, mitjançant la utilització d'un llenguatge simbòlic: Una taca groga en el fons, amb tons verds, negres i vermells, evoca la presència d'un ésser viu, mentre que un cercle marró representa una criatura amb forma de formiga. A la part inferior, una figura vermella amb ulls negres afegeix un altre element enigmàtic. Tot un context que ens porta a reflexionar sobre la relació entre la natura i la fantasia, desafiant la nostra percepció de la realitat.
Per la seva part, l'obra de Víctor Mira (Larache, Marroc, excolònia espanyola, 1949 - Breitburnn am Amersee, Munic, 2003) ha estat elogiada per la crítica internacional per la seva habilitat en fusionar l'informalisme amb elements figuratius, i per la seva reinterpretació de gèneres tradicionals com la natura morta. De Mira s'exposa en aquesta mostra El coleccionista, que representa una profunda exploració de la dualitat humana i les complexitats de les relacions interpersonals; A través de la figura de dos éssers. L'obra suggereix de l'existència de les forces oposades en l'ésser humà: la bondat i la maldat, l'amor i l'absència d'ell. La mà estesa del personatge blanc simbolitza la cerca de connexió i el desig de donar amor, mentre que el forat en forma de cor en el pit del personatge negre representa una manca d'empatia o una incapacitat per estimar. En conjunt, l'obra convida a reflexionar sobre la complexitat de la condició humana i les lluites internes que enfrontem en les nostres relacions i en la recerca de l'amor i la connexió genuïna.
El quart artista és José Morea (Chiva, València, 1951 - 2020), que va ser una figura destacada en el panorama artístic valencià i un pioner en la renovació del llenguatge pictòric durant l'últim terç del segle passat. Conegut pel seu estil nòmada i el seu enfocament innovador, Morea desafiava les convencions i buscava la llibertat tant en la seva vida com en el seu art. Influenciada per la tradició valenciana del còmic de línia clara i la il·lustració, la seva pintura, es distingeix per la seva energia i vitalitat, reflectint la seva passió per la pintura. El treball que presentem planteja una escena intrigant que convida a la reflexió sobre la vida i la naturalesa de l'ésser humà. El fons en tonalitats marrons clares i blau turquesa evoca una sensació de calma i serenitat, mentre que al centre de la composició emergeix una mà alçada que suggereix una expressió de vitalitat i energia. Just sota d'aquest ésser, una capa de tonalitats blaves simbolitza el mar, evocant la connexió entre l'ésser humà i el vast i insondable oceà de l'existència. Una reflexió sobre la dualitat entre el fet terrenal i el misteri.
Finalment, també podem apreciar l'obra de Kristinn Nicolai (Reykjavik, Islàndia, 1964), que és un artista que es va donar a conèixer amb la seva primera exposició a París a principis dels anys 80, titulada Hommage à Mishima. La seva producció es caracteritza per un enfocament profundament eròtic, com a desafiament de les normes socials i els tabús relacionats amb la sexualitat.
L'obra que exposa Kristinn Nicolai planteja una exploració de la intimitat. A través d'aquesta representació explícita, convida l'espectador a reflexionar sobre la naturalesa del desig humà i les complexitats de la intimitat física. Tot i que pugui semblar una obra amb un tema grotesc, Nicolai ho remet a un sentit de la sensualitat, desig i llibertat.
L'exposició estarà oberta al públic fins al 5 d'abril del 2024 de dilluns a divendres de 11:00 a 19:30 hores. Els caps de setmana la galeria està tancada.