El MAMT presenta l’obra de Fatma Haddad (Baya) per primer cop a l’Estat espanyol

El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) acull fins al proper 23 de juny l’exposició L’ocell canta, Baya pinta..., amb obres de l’artista algeriana Fatma Haddad (Baya), Bordj-el-Kifan,1931 - Blida,1998, Algèria. Considerada una important representant de la pintura algeriana del seu temps, Baya incorpora la figura de la dona a la major part de les seves creacions, i la fa conviure harmoniosament entre animals i vegetació. L’artista va treballar i exposar a Algèria, a França i als Estats Units, i fins i tot, els seus dibuixos es convertirien en segells de correus a Algèria.

L’ocell canta, Baya pinta... comissàriada per Pilar Bonet reivindica la figura i l’obra de Fatma Haddad i de situar-la en el context català, alhora que es vol donar visibilitat a la figura de la dona dins el món de l’art i a les col·leccions d’art particulars de la demarcació. En aquest sentit, les obres que la componen (1 terracota, 2 ceràmiques i 3 gouache sobre paper) formen part de la col·lecció privada de Salim Becha, resident a Tarragona.

Fatma Haddad (Baya) neix el desembre de 1931 a Fort-de-l’Eau (ara Bordj-el-Kifan), una població de l’est d’Alger. La pèrdua dels pares, des de ben petita, tindrà molta influència en el conjunt de les seves creacions. Les pintures de Baya representen paisatges on reneix l’amor entre espècies, el valor de la natura, la música o la felicitat d’unes dones de grans ulls i perfils minoics que trenen garlandes de flors. En paraules de la comissària Pilar Bonet: “Baya és la visionària que porta a l’ànima els colors esclatants dels teixits de les dones de la seva cultura del nord d’Algèria”.

Baya dibuixa amb el pinzell, a guaix i sobre paper, i traça una escriptura gràfica de línies ondulants i formes botàniques que ens mostra preciosos jardins secrets. Les protagonistes del seu paradís pintat sempre són dones. L’artista té predilecció per escenes de simbolisme arcà, llenguatges que perduren en les artesanies del nord d’Àfrica. Pinta escenaris de gran bellesa, inspirada en la poètica aràbiga i les arrels de l’antiga cultura mediterrània. Un esperit que porta molt a dins i manté al llarg de la seva vida, igual com preserva la manera de vestir Kabila i la pràctica religiosa amb devoció.

Els seus dibuixos tenen línies negres de contorn i semblen escriptures ressonant en veu alta, com la oralitat de la tradició àgrafa berber. Les obres de Baya han estat exposades en diferents punts de la geografia mundial, com ara el Museu Nacional d’Alger o la Galerie Maeght de París. Les exposicions i el reconeixement converteixen l’artista algeriana en un personatge popular i el seu treball formarà part de diverses col·leccions internacionals. Baya coneix a Picasso a Vallauris (França) el 1948 i l’artista queda impressionat pels colors dels pigments que utilitza. Picasso aprendrà de Baya nous recursos per la seva pintura.

La comissària de l’exposició, Pilar Bonet Julve (Visionary Women Art-Research Group) és professora de Crítica d’art a la Universitat de Barcelona. Crítica i comissària, en els darrers anys dedica la seva voluntat d’estudi a les “artistes que no volien ser artistes”, tot destacant les seves aportacions sobre la creativitat d’autores visionàries europees nascudes abans del 1950, iniciant un nou espai crític sobre la creació gràfica, tèxtil i literària de dones liminars en la història de l’art des d’una perspectiva feminista.