KBr Fundació MAPFRE Barcelona presenta la primera exposició retrospectiva de Consuelo Kanaga a Europa

Fundación MAPFRE ha presentat les exposicions Consuelo Kanaga: atrapar l’esperit i La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya (c. 1880-1936), amb les quals continua la seva línia habitual de programació: d’una banda, mostrar l’obra de fotògrafs contemporanis de trajectòria important que, per la qualitat de les seves obres, es mereixen un reconeixement i reivindicació i, d’una altra, aprofundir en el coneixement dels arxius i fons fotogràfics catalans.

Consuelo Kanaga: atrapar l’esperit

Consuelo Kanaga (1894-1978) és considerada una figura fonamental en la història de la fotografia moderna tant per la seva contribució al reconeixement de la dona en aquest àmbit com per la intensitat amb què les seves imatges fan que l’espectador s’enfronti a algunes de les grans qüestions socials, la marginació, la pobresa, l’assetjament racial o la desigualtat, que han perviscut des del seu temps fins al nostre, especialment la situació de la població afroamericana als Estats Units.

Consuelo Kanaga és de les poques dones que va arribar a exercir professionalment el fotoperiodisme, especialment en una data tan primerenca com la dècada del 1910 als Estats Units. Va ser, també, una de les poques dones que va mantenir una estreta relació amb els cercles d’avantguarda nord-americans, tant a San Francisco, amb el Grup f.64, com a Nova York, amb la Photo League. Malgrat la notorietat que va aconseguir en vida, la seva obra resulta encara, sorprenentment, poc coneguda. Aquesta exposició pretén contribuir de forma concloent al reconeixement que l’obra de Kanaga es mereix sense cap mena de dubte.

La mostra, organitzada pel Brooklyn Museum de Nova York en col·laboració amb Fundación MAPFRE i el San Francisco Museum of Modern Art, està formada per prop de 180 fotografies i divers material documental d’arxiu que recorre i contextualitza el treball d’aquesta fotògrafa nord-americana i presenta algunes de les seves imatges icòniques com She is a Tree of Life (Ella és arbre de vida) o els retrats Young Girl in Profile (Noia de perfil) i Kenneth Spencer. Així mateix, incideix en el paper de la fotografia en la representació del món afroamericà. L

Antoni Rosal Grelon. Grup d'homes al voltant d'un petit estany, dècades del 1910-1920. Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), Fons Antoni Rosal Grelon, Sant Cugat del Vallès

La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya (c. 1880-1936)

Amb la mostra La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya (c. 1880-1936), la fundació presenta un moment  àlgid en la història de la fotografia catalana: el dels inicis de la pràctica amateur de la disciplina a la dècada del 1880 i la seva evolució fins a l’esclat de la Guerra Civil l’estiu del 1936. La fotografia va ser el mitjà visual de representació de les persones i la seva realitat circumdant més comuna al llarg del segle XX. Aquesta exposició ofereix un recorregut temàtic per la història de la fotografia amateur a Catalunya en el període comprès entre els anys 1880 i 1936. Les prop de tres-centes peces que la componen (fotografies, objectes i documents d’època) s’han pogut aplegar gràcies a la col·laboració de disset institucions públiques (entre arxius, museus, biblioteques i centres de recerca) i nou col·leccions privades.

No obstant això, l’accés en massa a aquest mitjà no va ser efectiu fins a finals de segle XIX. Durant aquest període, les millores tècniques introduïdes en els aparells, així com l’aparició de la nova emulsió de plata en gelatina, més estable, ràpida i econòmica, van facilitar l’accés a aquesta disciplina a un públic molt ampli, alhora que es va abandonar el seu ús merament artesanal per entrar en la dinàmica de la producció industrial i de consum.

La càmera fotogràfica, sense necessitat ja de trípode, es va convertir en un accessori més dels temps moderns. Comerços, premsa i entitats culturals, així com persones de diferents classes socials, gèneres i edats, es van bolcar en la seva pràctica, ja fossin simples aficionats, o amateurs, com s’anomenaven en l’època els aficionats més ambiciosos en la seva pràctica de la fotografia. La càmera es va introduir a l’espai domèstic de milers de persones i, des de llavors, va contribuir a modelar formes de copsar la realitat i a expressar aspiracions socials i culturals del seu temps. Les imatges realitzades amb la càmera domèstica, lluny de ser una forma cultural popular poc sofisticada i mancada d’interès, van condensar innombrables signes socials, objectius pràctics i referents estètics.

Amb l’expressió "càmera domèstica" es fa referència a l’ús amateur de la càmera fotogràfica i a les imatges que se’n deriven, és a dir, creades fora de les lògiques productives professionals, però sense que això vulgui dir que en algun moment no s’hi comerciés o que no participessin ocasionalment en altres mercats com el de l’art. Les fotografies produïdes per aficionats van aglutinar històricament dinàmiques afectives i comunicatives de diferents grups socials i aporten una informació valuosa sobre el passat i sobre les diferents maneres de veure el món de l’època.