'Bestiari', de Gerard Mas

Les mitologies antigues ja ens parlaven d’éssers poderosos i deïtats de formes animals com a excusa per brindar lliçons morals a tothom qui volgués veure, en sirenes o harpies, les veritats menys agradables. Fins i tot més tard, en ple auge de la ciència, es recuperen les faules i els bestiaris, que humanitzen animals salvatges, domèstics i fantàstics, dotant-los de virtuts i defectes mundans. 

Bestiari, de Gerard Mas, reivindica l’animalitat humana, sense excuses ni metàfores, amb un recull d’escultures que relaten una conversa entre les dues espècies. A través de la noblesa del marbre i de la puresa de la fusta, dignifica els animals i rebaixa els comportaments humans, per bressolar nadons i garrins sobre el mateix llit. L’obra posa veu a la lloba del conegut mite romà que alimenta sense manies i als nadons que es nodreixen de qualsevol mare, amb l’objectiu d’honrar el poder animal comú. 

La proposta veu de l’imaginari egipci per crear, a través del realisme més contemporani, un relat que camina al llarg de la relació històrica entre els humans i els animals; convertits en déus, explotats com a recurs o acollits delicadament a casa. L’obra de Mas, durant els últims deu anys, presenta, a través d’una forma clàssica, imatges de perfecció formal, actituds quotidianes i crítiques burlesques. En format de canòpics i sarcòfags, l’artista es deixa guiar per la matèria, elevant-ne els seus defectes per aconseguir una estètica pura. El material evoca la forma, “les idees són filles del material”, expressa l’artista. 

Des d’una àmplia mirada que travessa la ironia, la incomoditat i l’absurd, Bestiari també parla de dèries humanes; de la necessitat de companyia, de conservació i de producció; d’egoisme i poesia, d’inconsistència i llibertat. 

Mas reuneix gossos, gats, ocells, nadons, garrins i humans en una mateixa taula, per intercanviar els arquetips que cadascun d’ells ha representat des de temps passats. Mas aprofita l’artesania per abraçar animals insòlits en el transcurs de la història de l’art, bèsties com els porcs o les rates, així com races inexistents en aquells temps. A través de l’hiperrealisme, Gerard Mas posa color als cossos clàssics amb la voluntat policromàtica d’acostar-se, encara més, a la realitat humana.