Arrenca l’Any Tàpies sota el lema 'Tàpies viu. Viu Tàpies'

Tàpies viu. Viu Tàpies és el lema de la commemoració del centenari del naixement d’Antoni Tàpies (1923-2012) que la fundació de l’artista ha escollit per invocar el seu llegat. És un joc de paraules en efecte mirall que reivindica la figura i l’obra del creador i alhora convida a aproximar-s’hi, a viure’l, des de noves perspectives. “Hi ha una sèrie d’artistes molt importants durant la segona meitat del segle XX –argumenta Núria Homs, comissària de l’Any Tàpies i conservadora de la Fundació Antoni Tàpies– que cal explicar al segle XXI. Potser no succeeix en tots els casos, n’hi ha que tenen un estat o una institució molt forta al darrere per visibilitzar-los, però d’altres no i no es coneixen tant avui, perquè, entre altres raons, han aparegut artistes nous que copen l’atenció.” Per tal de capgirar aquesta situació, la fundació ha desplegat un ampli programa d’exposicions i activitats en col·laboració amb nombroses institucions amb la intenció de “portar Tàpies al segle XXI, portar el seu llegat a l’actualitat”, subratlla la comissària. “És interessant veure que les seves preocupacions i els seus interessos són vigents avui dia: l’ecologisme, la ciència, l’orientalisme, la mirada anticolonialista... En aquest sentit –continua–, l’obra de Tàpies és viva i ens interpel·la.”

Antoni Tàpies treballant al seu estudi de Barcelona, 1966-1967. Fotografia de Ralph Herrmanns © Ralph Herrmanns, 2023.

Un homenatge en tretze mesos

El programa d’homenatge s’estructura, tal com avancen des de la fundació mig any abans d’engegar els actes de commemoració [quan s’escriu aquest article], sobre cinc eixos: l’aproximació al procés creatiu, els lligams entre art i ciència, el compromís polític de l’artista, l’interès per la filosofia oriental i la cultura japonesa i les noves mirades des de diferents disciplines i generacions. Aquests eixos es desenvolupen al llarg de tretze mesos, en diversos formats, com ara exposicions, xerrades, tallers i publicacions. La intenció és presentar un Tàpies com a font de lectura inesgotable, propiciar línies d’investigació poc estudiades, escodrinyar en les seves aportacions, també en el camp de l’escriptura i el pensament, i afavorir nous discursos que ajudin a desxifrar l’obra del creador total, que diria el crític Arnau Puig. 

L’Any Tàpies arrenca el 13 de desembre –coincidint amb el dia del naixement del mestre de l’informalisme– i la seu de la fundació, epicentre de les celebracions, es vestirà de gala amb una intervenció lumínica a la façana ideada per l’estudi Antoni Arola i la inauguració de dues exposicions. La primera, Tàpies. L’empremta japonesa, indaga en l’interès de Tàpies per l’obra d’alguns monjos japonesos dels segles XVIII i XIX, transmissors del budisme zen, i com això acaba marcant la seva producció en pintures, ceràmiques i dibuixos. I la segona, A=A, B=B, comissariada per l’artista Pep Vidal, pren com a punt de partida La nueva visión del mundo (1954), llibre sobre filosofia de la ciència, una publicació de capçalera per a Tàpies, que serveix per resseguir la relació entre art i ciència amb intervencions d’Irene Solà, Lúa Coderch, Jorge Carrión o Ian Walder, entre altres. L’estiu que ve arribarà Retrospectiva, comissariada per Manuel Borja-Villell –gran coneixedor de l’obra de Tàpies i primer director de la fundació, del 1990 al 1998–, després de ser inaugurada aquest setembre a Bozar de Brussel·les sota el títol Antoni Tàpies. La pràctica de l’art i de passar, en un format ampliat, pel Reina Sofia a començament del 2024. La mostra aplega peces, provinents de nombroses col·leccions públiques i privades d’arreu, que representen la seva extensa trajectòria, des del 1943 fins al 2011. També durant l’estiu vinent, el Museu d’Història de Catalunya acollirà Tàpies. Art i activisme, que explora, amb una selecció de cartells creats a partir de la segona meitat dels anys seixanta, el compromís cívic i ètic de l’artista amb la cultura i el país. “Es tracta de deslocalitzar Tàpies –afegeix Homs–, de veure com ressona i què ens aporta avui la seva obra, revisitar-la i explicar-la de nou en diferents institucions i formats.”

Altres relats 

L’Any Tàpies s’iniciarà amb nova directora al capdavant de la fundació. A l’octubre, Imma Prieto, provinent d’Es Baluard de Palma, es va incorporar a l’equip després de guanyar un concurs internacional, i des de l’organització de l’esdeveniment s’espera amb entusiasme que pugui contribuir d’alguna manera en el projecte.

En l’empresa per obrir i actualitzar el relat entorn del treball de l’artista, s’ha convidat la periodista Rita Roig a moderar un cicle de converses partint dels textos i interessos del creador i la prescriptora cultural Juliana Canet a una residència a la fundació al llarg de l’efemèride. Finalment, Albert Serra serà l’encarregat de cloure l’homenatge. El cineasta, que se sent proper al pensament tapià, presentarà, com a colofó, el 13 de desembre del 2024, un film a partir de l’univers d’Antoni Tàpies, que tindrà, segons detalla Homs, “la mística i el materialisme, com a fil conductor, i comptarà amb elements narratius i abstractes”.