banner-elscatala-817x88px
Torre dels Panorames: Els còdex de Leonardo

Opinió

Torre dels Panorames: Els còdex de Leonardo

Banner-Resonancias-180x180px_v1-catNial nou-180x178
S'han exposat en una sala noble de la Biblioteca Nacional de Madrid els dos còdexs manuscrits originals que aquesta Biblioteca posseeix de Leonardo da Vinci (1452-1519). Jo havia llegit i vist reproduccions d’aquests còdexs –mundialment validats– quan fa anys vaig fer una biografia de Leonardo –Barcelona, ​​Planeta, 1992–, però veure els originals sempre ha estat difícil, ja que durant un temps es van considerar perduts. Per les connotacions de la paraula còdex, vaig creure que es tractava de llibres o quaderns grans en els quals Leonardo anotava pensaments, dibuixos molt perfectes, investigacions d’aquesta ment tan inquieta. I això són, evidentment, però no són grans, són quaderns normals (de 192 i 158 folis l’un i l’altre) amb la mida d’un llibre gruixut de butxaca. Estan perfectament conservats i Leonardo els va tenir amb ell tota la seva vida, fins a la seva mort a Amboise (França). Un temps després d’allò, el seu hereu, Francesco Melzi, antany jove distingit i després dipositari de tan enorme llegat –ell va vendre La Gioconda al rei francès– va vendre també aquests dos llibres de notes i dibuixos a un notable escultor, Pompeo Leoni, que, en venir a Espanya a treballar en l’obra de l’Escorial per a Felip II, els va portar amb ell. Un dels còdexs o quaderns es diu Tractat de fortificació, estètica i geometria i l’altre, Estètica i mecànica. En morir l’escultor Leoni a Madrid el 1608 (havia estat bon amic del gran Quevedo) va deixar aquí les seves coses, que van passar al patrimoni de l’Estat. Els còdexs –als quals en aquell moment no es va donar la importància deguda– van quedar custodiats a la gran Biblioteca de l’Escorial, i només quan al segle XIX part d’aquests enormes fons van passar a la Biblioteca Reial de Madrid (avui Biblioteca Nacional) els còdexs van formar part d’aquest enviament, però es van traspaperar i només van ser tornats a trobar, valorats i estudiats –com la meravella que són– el 1964. Va semblar llavors un esdeveniment, encara que es tenia notícia dels còdexs des de finals del segle XVI.
Tots sabem que, a més d’un immens pintor, Leonardo va ser un investigador i un científic. Desitjava elevar l’estatus de l’artista, treure’l del vell paper de mer artesà, i per això solia vestir bé, encara que segons alguns una mica antiquat, a la moda dels nobles florentins de la seva joventut. La seva pena va ser (en no saber llatí ni grec) que els grans savis filòlegs de l’època mai no l’acceptessin com l’autèntic erudit i investigador que va ser. Els còdexs –tan variats– ho mostren. Al costat d’un de tants magnífics dibuixos fets de la seva mà, Leonardo anota, amb aquesta lletreta minuciosa que només pot llegir-se en un mirall, per exemple: “Ahir a la nit vaig trobar la quadratura del cercle. Va ser una sort que ho fes poc abans de l’alba, ja se m’estava acabant la tinta, el paper i l’espelma.” Com veiem (com en tants quaderns de notes), l’intel·lectual s’uneix al que és molt quotidià. Sense l’espelma, Leonardo no hauria pogut continuar escrivint. Joies autèntiques i impecables.

A la imatge, còdex de Leonardo da Vinci. Tractats varis de fortificació estàtica i geometria. Biblioteca Nacional (detall).

Et poden
Interessar
...

970x250_appec2021