Factoria Cultural acull una retrospectiva dedicada a Romà Vallès

Factoria Cultural acull, des del 24 de novembre fins al 25 de febrer, una retrospectiva dedicadaa Romà Vallès en el centenari del seu naixement. Comissariada per Joan Gil, Conxita Oliver, Silvia Muñoz i Ricard Planas, Romà Vallès 1923-2023. Retrospectiva recull les peces més significatives i importants de cadascuna de les onze sèries que engloben el conjunt del treball de Romà Vallès.

Pioner de l’informalisme català, Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015) va treballar al llarg de la seva trajectòria, un tema o un concepte fins a investigar-lo totalment, encadenant-se d’una manera coherent entre l’una i l’altra en diferents períodes cronològics. D’aquí que les seves obres s’estructurin per sèries que exploren cadascuna idees o continguts concrets fins a exhaurir-ne les seves possibilitats.Va estudiar Belles Arts a Barcelona i es va continuar formant a les principals ciutats europees. Dedicà la vida a la seva passió, la pintura. La primera exposició a Barcelona va ser a la Galeria René Metras i, des de llavors fins a la seva mort, any rere any, va presentar les seves pintures a tot el món. Romà va ser un treballador incansable, a més de la seva faceta de pedagog, com a artista va realitzar més de 345 exposicions, de les quals 85 persones i una gran quantitat de conferències, presentacions i articles.

Com escriu Ricard Planas, co-comissari de la mostra: "Tot flueix, res no s'està quiet’, això ho digué en el seu aforisme 'panta rei' el filòsof presocràtic Heràclit. Un home que tenia el sobrenom d’obscur i de qui Romà Vallès estava fascinat. I ho estava per aquest esperit d’anar a contracorrent de les modes i dels ismes. Aquesta ànima forta, punyent, terrible –però que en el cas de Vallès podria percebre’s com a fràgil– es mimetitza en els dos personatges. Contundència formal i metafísica de creacions que són les darreres pintures d’una llarga trajectòria i que acaben replantejant-s’ho tot. Malgrat que es reconnecta amb el collage pictòric fotogràfic dels anys 60, on de manera evident posa de manifest un deix acurat i brutalista ensems i on l’art, com la vida, són un etern recomençar, reiventar-se, desprendre’s de totes les motxilles predeterminades. Romà Vallès ens va sorprendre amb aquest renéixer. Amb la contundència d’obres de gran format que semblaven elaborades per una energia desbordant, per un esperit de vint anys. Fotografia curosament seleccionada i intervinguda. Textures, matèries ficcionades visualment però també enriquides damunt de fotografies en blanc i negre que tot ho il·luminen. Un luxe d’acabament de trajecte. Un 'rara avis' que va brillar quan tothom acaba devallant.Un luxe "d’homenot" que es reinventava sense perdre la seva essència, la seva veu."