Mor l'escultor i pintor Agustín Ibarrola

El pintor i escultor basc Agustín Ibarrola, nascut el 1930, ha mort el 17 de novembre a l'hospital d'Usansolo a Biscaia als 93 anys. Deixa un gran llegat artístic capitanejat pel conegut com a Bosc d'Oma, precisament reinaugurat en dates molt recents.

Ibarrola va néixer al si d'una família obrera i aviat va ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis de Bilbao. Eel 1948 va celebrar la seva primera exposició individual. Arran d'aquesta mostra a la capital biscaïna, es trasllada a Madrid i ingressa al taller de Daniel Vázquez Díaz. Des de molt jove s'interessa per unir la tradició pictòrica basca amb els corrents d'avantguarda de l'art Contemporani.

La seva obra pictòrica és un desenvolupament plàstic de la seva ideologia política, i pot ser inscrita dins la pintura social, denunciant la realitat del proletariat i el món rural. La seva obra conjuga l'esperit basc amb el compromís social amb els treballadors, la gent més humil i tendeix cap a l'expressionisme. Exemple singular d'aquesta faceta és la seva monumental Guernica de 1977, versió-homenatge del Guernica de Picasso creada quan artistes i institucions basques advocaven pel trasllat de l'original picassià, aleshores al MoMA de Nova York, a la vila foral que ho va inspirar. El 2021 el Museu de Belles Arts de Bilbao ha adquirit l'obra d'Ibarrola, una impactant composició de 2 x 10 metres articulada en deu llenços l'11 de juliol de 2021 a Wayback Machine.

A la seva carrera, ha experimentat en l'ús de variats materials com travesses de ferrocarril, cartons, fustes o acer corten. Però són els troncs del bosc d'Oma el llegat més conegut. Això sí, a això se sumen Pedres i arbres del 1999 a Allariz (Ourense), Els Cubs de la Memòria (2001-2006) al port de Llanes (Astúries), les travesses del Ruhr, a Bottrop (Alemanya), del 2002, les Pedres pintades a Garoza (2005-2009, Muñogalindo, Àvila) o les nombroses escultures donades en homenatge a les víctimes del terrorisme d'ETA.