El MACBA presenta la primera retrospectiva dedicada a Daniel Steegmann Mangrané

Amb el títol Una fulla al lloc de l’ull, l’exposició, coproduïda amb el Museum of Contemporary Art Kiasma de Hèlsinki, aplega dibuixos, pintura, fotografies, hologrames, escultures, pel·lícules i instal·lacions realitzades des de finals dels anys noranta fins a l’actualitat per l’artista Daniel Steegmann Mangrané (Barcelona, 1977). La mostra es podrà visitar fins al 20 de maig del 2024.

Steegmann Mangrané va iniciar la seva trajectòria pintant, però de seguida va sentir la necessitat de treballar la relació amb l’espai i el cos que les escultures i instal·lacions permeten. El recorregut aplega més d’una vintena d’obres de diversos formats com ara dibuixos, fotografies, hologrames, escultures, pel·lícules i instal·lacions, realitzades des de finals dels anys noranta fins a l’actualitat, i compta amb una obra de nova producció. La seva recerca artística s’interessa particularment en els processos biològics i els nous discursos antropològics, creant obres que dissolen els aparents dualismes entre natura i cultura, subjectes i objectes, realitat i somni, o visibilitat i invisibilitat.

A partir de la biologia i els nous discursos antropològics com a marcs conceptuals, Steegmann Mangrané proposa una visió del món holística, en la qual no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn i on les relacions entre tots els elements es troben en un flux constant. La seva obra qüestiona els dualismes colonials com, per exemple, entre cultura i natura, subjecte i objecte, realitat i somni, alhora que incorpora la subjectivitat i l’agència social dels no humans i dels elements inanimats.

Per a Steegmann Mangrané, que ha viscut dues dècades a Rio de Janeiro, la selva tropical no és només un lloc, sinó un ésser viu que encarna les complexitats del món contemporani, ja siguin mediambientals, polítiques o socials, i serveix de metàfora del delicat equilibri i la interconnectivitat de totes les coses. El canvi climàtic ens recorda que tots formem part del mateix organisme, i que estem entreteixits dins d’una complexa xarxa de relacions de transformació mútua.

El treball de Steegmann Mangrané també té una forta influència dels creadors neoconcrets brasilers. Com ells, l’artista considera la implicació sensorial com una via d’accés democràtica i sociopolítica a l’obra d’art, que dissol les fronteres que intenten compartimentar la nostra experiència del món i transforma l’exposició d’un objecte inanimat per ser vist en una entitat en canvi constant per ser experimentada amb el nostre cos i amb tots els sentits.

Una fulla al lloc de l’ull aplega obres realitzades al llarg de vint-i-cinc anys i construeix una coreografia entre l’espai, la llum, els objectes i les persones. Explorant les intricades connexions entre matèria viva i matèria inerta, l’exposició esdevé un lloc que ens convida a implicar-nos-hi físicament, sensorialment i intel·lectualment, i a reconfigurar la nostra relació amb la natura.