Gabriel Schmitz i Enric Baeza, un retrat recíproc a la galeria Esther Montoriol

La galeria Esther Montoriol, carrer Diputació 339 de Barcelona, presenta el dijous 13 de juny de 2019, a les 19:30 h El retrat mutu, on els artistes Gabriel Schmitz i Enric Baeza realitzaran un retrat mutu en directe. Gabriel Schmitz realitzarà un retrat pictòric d'Enrique en forma de dibuix mentre que Enric Baeza farà un retrat de paraula de Gabriel. Els artistes Gabriel Schmitz i Enric Baeza es van conèixer a Art Basel a 2016. Gabriel gaudia d'una residència a la ESKFF Foundation per un trimestre i exposava a SCOPE Miami durant la fira. Enrique estava realitzant en directe un Retrat de Paraula a Jorge Pérez del Pérez Art Museum a PINTA FAIR i a Tanya Caprilles de Brillemboug (saludar Foundation) i a Solità Cohen (Misol Foundation), també a Miami. A partir d'aquí va despertar una curiositat mútua per la seva obra i en particular per la manera d'encarar el retrat. Gabriel va proposar llavors a Enrique realitzar l'acció que ara presentem i que Enrique va titular The Reciprocal Portrait (El Retrat Recíproc). En aquesta performance, d'aproximadament una hora, els artistes s'han d'observar mútuament per a realitzar, cada un mitjançant el seu propi llenguatge artístic, el retrat de l'altre. The Reciprocal Portrait mostra la projecció que amaga sempre el procés de retratar. Com la curiositat per l'altre és sempre la curiositat per un mateix i com un retrat esdevé, inevitablement, en un mirall. Gabriel Schmitz és un pintor figuratiu, nascut a Dortmund, Alemanya, el 1970. Va estudiar Belles Arts primer a Edimburg, Escòcia (1990 a 1994), i després a Barcelona (1994-1995), on resideix i treballa des de llavors. La seva obra s'exposa amb regularitat a Europa (Barcelona, ​​Madrid, París, Oslo o Londres) i als Estats Units (Filadèlfia, Miami, Nova York o Washington, DC). El seu treball es pot entendre en la tradició de l'expressionisme alemany, posteriorment molt influenciat per l'escola de Londres (Bacon, Freud i, sobretot, Auerbach). Les seves fonts d'inspiració més recurrents són la dansa contemporània que, donat el seu interès pel cos i la figura humana, representa un repte persistent, però també la literatura, el teatre, el cinema i també les cultures alienes, com la japonesa o l'africana subsahariana. En els seus retrats o figures solitàries preval l'exploració de la profunditat psicològica, el retrat sense maquillar de la condició humana, exercit sempre des de l'empatia. La seva curiositat per treballar i qüestionar-se en contextos desconeguts l'ha portat, des del 2015, a embarcar-se en diverses residències artístiques a EUA ia Noruega. Els seus quadres i dibuixos formen part de diverses col·leccions públiques i privades a Europa i EE. UU. Ha col·laborat amb companyies de dansa i està involucrat en un projecte d'investigació sobre la relació del dibuix i la dansa. Schmitz ha publicat diversos llibres, un quadern de viatge ( "Viatge al Japó", 2012) i dos llibres sobre el seu treball relacionat amb la dansa ( "(I do not) Dance", 2018, i "ArmitageGone! Dance", 2019. Enrique Baeza busca transcendir les aparences a través del llenguatge en una realitat configurada per la manipulació. Qüestiona un llenguatge públic dominant que asfíxia i impedeix la comunicació entre les persones. El seu projecte, que gravita al voltant del lema Reality is Spam, cobra especial sentit tècnic-lingüístic després de l'auge d'Internet i la proliferació de tot tipus de plataformes, mitjans i dispositius que han transfigurat la comunicació entre els individus, convertint-los en mitjans de comunicació amb audiència pròpia. Reivindica un nou tipus de llenguatge que serveixi d'alternativa als codis de comunicació imperants: pobres, mutilats, ideològicament dirigits i obsolets. Per a això elabora missatges que fan ostentació de la seva pròpia condició d'objectes inacabats induint el receptor a temptejar múltiples interpretacions per, d'aquesta manera, construir sentit des de diferents categories ontològiques que abasten des del més mundà fins al més abstracte. En la recerca d'aquests missatges també realitza el que ell anomena Word Portraits (Retrats de paraula), un procés que converteix l'entrevista en expressió artística. Per dur-los a terme conversa amb una persona amb la intenció de descobrir les paraules que la representen simbòlicament en aquest particular instant. El resultat és un acostament al llenguatge més íntim, més genuí de cada individu, alhora que una nova forma d'entendre el retrat contemporani. El conjunt d'aquests fragments conforma un text continu que aglutina tota la seva obra. Format en filologia hispànica, comunicació i arts escèniques, va començar la seva trajectòria amb un projecte d'art públic en els cinc barris de Nova York que després ha recorregut més de 50 ciutats en els cinc continents: Londres, París, Berlín, Madrid, Barcelona, ​​Viena , Bangkok, Singapur, Mèxic DF, Buenos Aires... A la imatge, obra de Gabriel Schmitz (detall).