El llegat immortal de Joan Brossa: Poeta, Artista i Visionari

Joan Brossa va deixar una empremta inesborrable al món de la cultura i l'art. La seva creativitat i originalitat el van convertir en una figura icònica a l'avantguarda artística del segle XX. A través de la poesia visual, performances i col·laboracions amb altres artistes, Brossa desafiava les convencions tradicionals i explorava noves formes d'expressió.

Joan Brossa no només va crear art, sinó que també va desafiar les barreres entre les disciplines artístiques, fusionant la poesia, la plàstica i el teatre en un sol llenguatge artístic. I ara, dues exposicions, una a la Fundació Brossa i l'altra a la galeria Miguel Marcos, celebren una de les personalitats claus de l'art català.

La Fundació Joan Brossa al Centre de les Arts Lliures presenta el 9 de novembre l'exposició Joan Brossa. La sensació mental d'una felicitat completa, una exposició comissariada per Anna Llopis. La mostra parteix dels inicis dels anys quaranta en què el jove Brossa, acabat de tornar del front militar, entra en contacte amb l’avantguarda cultural catalana i, de la mà de Joan Miró i J.V. Foix, comença a explorar els codis literaris i plàstics. En aquests anys Brossa fonamenta també el seu univers creatiu d’una estètica surrealista amb la creació de la revista Dau al Set, acompanyat de Joan Ponç, Arnau Puig, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep-Tharrats.

L’exposició vol mostrar com des d’un posicionament combatiu i contestatari, sovint amb una ironia mordaç i amb la contundència del convenciment, Joan Brossa va fer de la defensa de la llibertat el seu estendard de poeta i d’home; i de la sorpresa, la imaginació i la profunditat íntima, el seu llenguatge creatiu.

La Galeria Miguel Marcos presenta Brossa. Art Expandit, una exposició que, sota la curadoria de Ricard Planas Camps -ceo de bonart cultural- i l'assistència curatorial de Neus Colomer Camps, es vertebra amb tres directrius essencials: reivindicar la figura de l’artista amb tota la seva transdisciplinarietat (poeta, gravador, dibuixant, escultor, home de teatre, home de circ, home que inspira, home mediàtic sense voler-ho…); posar de manifest la relació entre el poeta i la galeria Miguel Marcos, a través d’una pell feta de fotocòpies de diari en blanc i negre i color, on s’exhibeixen una selecció de les accions que es van organitzar conjuntament durant més de tres dècades. I, com no, visibilitzar autors contemporanis –el col·lectiu Cabosanroque– que reivindiquen la vigència d’aquest homenot artístic, mitjançant un vídeo que documenta líricament la instal·lació que li van dedicar el 2016, titulada: “No em va ser Joan Brossa”. La inaguració de l'exposició tindrà lloc el 10 de novembre a les 18.30 h. i es podrà visitar fins al 30 de gener del 2024.

A nivell de muntatge, l'exposició s'organitza com a una espècie d’escenografia ordenada d’un hipotètic estudi, amb el seu complexa de diògenes latent, d’acumulacions casualment artístiques i inspiratives. Buscar una imatge onírica, un somni fet realitat. Brossa ens expandeix, perquè ell era infinit, subtil i murri. Expandim-lo nosaltres ara, amb la nostra mirada, poètica o no, que és la del present i del futur, sabent les capes de pretèrit que han existit.Al llarg de la seva vida, Brossa va manifestar una constant necessitat de posar l’art i la literatura al servei de la comunicació, el va portar a investigar i experimentar amb els codis tradicionals que considerava caducs, limitats i limitants. Tot i que es va considerar per sobre de tot, “sempre un poeta”, Brossa va treballar la prosa, la poesia, el teatre i el guió cinematogràfic. Encara que per la seva capacitat de síntesi i d’adaptar-se als nous codis, considerava el teatre i la poesia com els veritables gèneres d’avantguarda entre els quals no hi havia d’haver límits, i en són mostra les accions poètiques properes a la performance que va realitzar als anys noranta.