El Teatre Museu Dalí de Figueres mostra per primera vegada l’obra El Crist de Dalí, una de les obres més icòniques del pintor surrealista, en una exposició on dialoga amb una altra peça molt destacada de l’artista: La cistella de pa. La combinació, juntament amb la immersió en el procés de creació de la peça, converteixen en “única” la mostra.
Dalí va pintar El Crist al seu taller de Portlligat entre els mesos de juny i novembre del 1951, tot i que el procés va començar molt abans. “Quan va pintar La cistella de pa, l’any 1945, ja tenia al cap aquesta obra”, assegura la directora dels museus Dalí i comissària de l’exposició El Crist de Portlligat, Montse Aguer. Des d’aleshores –amb l’excepció d’unes exposicions a Madrid i Barcelona el 1952– s’ha pogut veure al Museu de Glasglow però mai a la seva gran obra mestra, el Teatre Museu Dalí.
El director de la Kelvingrove Art Gallery and Museum, Tom Honeyman, va ser l’artífex de l’adquisició. El desembre del 51 va visitar l’exposició del Crist a la galeria Lefevre de Londre i va quedar impressionat. Després de diverses negociacions, Glasglow en va comprar l’obra i els drets per 8.200 lliures esterlines de l’època. L’actuació no va estar exempta de polèmica perquè els escocesos reclamaven que s’invertís en artistes locals.
La Fundació va començar a gestar la mostra durant la pandèmia però es va haver d’aturar i ara, finalment, ha vist la llum. L’exposició, que es podrà veure fins al 30 d’abril, mostra les dues obres i també fotografies i dibuixos del procés creatiu. La majoria d’aquests esbossos i imatges són, de fet, inèdits i han permès esbrinar, per exemple, qui era el model que va fer servir Dalí per inspirar-se (un actor de Hollywood) o bé el temps que va tardar a acabar l’obra. Concretament, entre les peces que s’hi poden veure, hi ha sis objectes de material preparatori, cinc fotografies i un quadern.
El que fa especial l’exposició és, precisament, el fet que es poden veure aquests dos quadres junts. “La cistella de pa és una obra que no sortirà del Museu Dalí així que no es podran tornar a veure juntes”, afirma Aguer.
Una etapa de transformació
El geni va pintar El Crist en un moment transformació on incorpora la representació religiosa a la seva obra però, alhora, eludeix als postulats de la mecànica quàntica. “Veu de la tradició però també trenca amb ella”, remarca Aguer. “En aquesta obra Dalí parla de pintura, buscar crear una obra mestra i treballa la tècnica, la textura, la llum. És casi un quadre hiperrealista sense ser-ho”, afegeix Aguer.
L’exposició ofereix una escenografia molt acurada on les sales es converteixen gairebé en “lloca sagrats de contemplació”. Unes grans cortines vermelles embolcallen unes obres que ressalten enmig de la foscor per poder observar-les amb tota la seva magnitud. La proposta segueix el model que Dalí va projectar per a la I Biennal Hispanoamericana d’Art l’any 1952.
Un llibre amb motiu de la mostra
Amb motiu de la mostra, s’ha editat un llibre de la mà de l’editorial Planeta: ‘Per què, Dalí?. “Podríem haver optat per un catàleg però hem decidit fer un llibre”, ha dit el president de la fundació, Jordi Mercader. “M’atreviria a dir que, a partir d’ara, qui vulgui investigar sobre l’obra, necessitarà el llibre”, ha afegit Aguer.