'The Bluebird Call' de Mal Pelo arriba al Bòlit

El Bòlit. Centre d'Art Contemporani acull, fins al 28 de gener, l’exposició The Bluebird Call de la companyia de dansa Mal Pelo. Des de que van presentar el 2010 l’exposició Refugi al Bòlit_StNicolau, la companyia no havia tornat a exposar a Girona.

The Bluebird Call és un díptic que, d’una banda, reflexiona sobre la condició del migrant a través de John Berger; i, a més, recull l’experiència de més de trenta anys de carrera de la companyia establerta a Celrà. Aquesta etapa creativa del grup també prendrà forma d’espectacle escènic, a principis de desembre, en el marc del Festival Temporada Alta amb l’espectacle Double infinite. The Bluebird Call .

María Muñoz i Pep Ramis són un grup de creació escènica compartida que, des de 1989, han desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen text, bandes sonores originals, construcció d’espais i artefactes únics. Són, alhora, un duet i una comunitat.

La mostra reivindica, d’una banda, aquesta idea de trajectòria en un moment com l'actual, en què es premia, més que mai, la novetat, el “talent jove” i això dona lloc a un escurçament evident de les carreres artístiques. De l’altra, posa en valor el sistema de relacions que Mal Pelo ha teixit fins a construir una comunitat, que té la seu física al Mas Espolla de Celrà amb L’animal a l’esquena però que recorre, de manera sentimental, tots aquests anys de creacions de la companyia i de teixit de relacions amb creadors/es de diferents disciplines.

Al Bòlit_LaRambla s'hi presenta la instal·lació Bosc tancat; la companyia ha aprofitat la vasta comunitat de ballarins que han protagonitzat Highlands i que tanca la tetralogia dedicada a J. S. Bach (2002-2022), Bach project, per fer una nova videocreació. L’usuari haurà de travessar un bosc per veure una vídeo projecció que reflexiona sobre l’ambivalència de l’individu i la comunitat a partir del poema de John Berger, Separation. Es tracta d’un viatge, el de la migració, on la pèrdua del lloc com a referent i el sentiment de pertinença delimiten el camí. Si segle XX és el segle de les migracions econòmiques i polítiques, el segle XXI no amaina els exilis als quals la patètica guerra obliga i les peregrinacions dels refugiats climàtics.

Al Bòlit_PouRodó hi ha instal·lat el que ells anomenen Taller Memòria, un recull de materials en forma d’assaig que permeten conèixer diferents moments de la història del grup i reflexionen sobre la idea de trajectòria, comunitat i parella. Aquest 30 anys es poden resseguir a partir de vídeos de creació, documentals, partitures, poemes, produccions entorn el seu treball o entrevistes i reflexions al voltant de l’escena o també, fins i tot, pintures i dibuixos de Pep Ramis i algunes anotacions o papers que fan servir durant els processos. El compendi de vídeo creacions son un cant a l'amistat, al lloc (L’animal a l'esquena) i a la creació.

L’exposició es converteix, així, en un lloc d’acollida i de refugi, un recorregut per universos creatius corals, que fan indistingibles la memòria personal de la col·lectiva a partir dels gestos, accions, coreografies, gires, cultius, podades, entaulades, que s’han compartit.