Santa Mònica i la Virreina Centre de la Imatge presenten 'Anti-Futurisme Cimarrón'

Fins al 31 de gener de 2024 Anti-Futurisme Cimarrón es podrà visitar simultàniament al Santa Mònica i la Virreina Centre de la Imatge, tractant-se de la primera coproducció entre aquestes dues institucions. La doble exposició troba el seu punt de partida en la imaginació d'un no-colonialisme, basant-se en el cimarronatge com a metodologia de resistència, model de reinvenció i reinici del món. La mostra invoca el concepte de cimarró com a fugida i escapament del món-plantació materialitzador de la matriu civilitzatòria europea jerarquitzant del treball, les poblacions i els cossos organitzats sota la manera d'acumulació del capitalisme racial.

El projecte de la mostra col·laborativa i expositiva adopta la idea de Gloria Anzaldúa del treball artístic com a cura, és ideat per la filòsofa descolonial d’origen afrocaribeny Yuderkys Espinosa-Miñoso i l’artista visual d’origen xilè Katia Sepúlveda, les quals en són també les curanderes. Aquestes autores han convidat un grup d’artistes activistes i comunitaris, individuals i col·lectius, prèviament seleccionats, a formar part d’un procés de creació col·lectiva a partir de reflexionar, des de les seves experiències i diferents llocs enunciatius, una sèrie de textos i contextos que anuncien amb esperança la desaparició d’Europa i el seu projecte de món basat en l’ego conquiro.

La mostra presenta els treballs del Colectivo Ajchowen, Colectivo Ayllu, Imayna Caceres, Yoel Díaz Vázquez, Johanné Gómez Terrero, Marcela Huitraiqueo, Grupo Katanga, Nitzayra Leonor, DJ Maldita Vaina, Verena Melgarejo, Daniela Ortiz, Naomi Rincón Gallardo, Yelaine Rodríguez, Evel Romain i Katia Sepúlveda.

Els i les artistes esmentats protagonitzen una exposició que parteix de la idea de l’art com a cura, però que també proposa als i a les creadores reflexionar, a partir de les experiències que han viscut i els llocs que han conegut, sobre un seguit de textos i anàlisi de possibilitats que especulen amb l’esperança de la desaparició d’Europa. La mostra es pregunta amb el llenguatge de l’art com hauria estat el món si no hagués existit el continent europeu, font del poder colonial i de la idea mateixa del colonialisme.

El procés complet inclou un seminari/laboratori teoricopràctic d’un any de durada, que va començar el 2021 amb sessions virtuals un cop al mes en què es reflexiona, debat i imagina a partir de les preguntes següents: com seria el món si Europa (com a trop) desaparegués? Com seria si no hagués existit mai? Com ha estat viure el temps fora del temps històric de la modernitat europea?