'dime quién eres Yo' reuneix les dues últimes dècades de creació de Luis Gordillo

La Sala Alcalá 31 de la Comunitat de Madrid presenta, fins al 14 de gener del 2024, dime quién eres Yo, una exposició que reuneix una selecció d'obres que Luis Gordillo ha creat en les dues últimes dècades i que s'endinsa pel laberint psíquic, emocional i artístic de la seva personalitat. Comissariada per Bea Espejo, la mostra analitza les línies de recerca més destacades de l'artista centrant l'atenció en la pintura però atorgant un paper important a la fotografia, el collage i el dibuix, un territori molt característic on la imatge en procés defineix configuracions internes que construeixen la seva obra.

dime quién eres Yo és un exercici de l'artista per sorprendre's a si mateix a cada sala ia cada planta, pensades com una forma incerta, però eficaç de conèixer-se i de donar-se a conèixer. “En les darreres dues dècades, la seva manera de pintar continua sent la mateixa: l'artista és a la pintura però no sempre està pintant. Gordillo ha tingut certa aversió a situar-se dins una llera única, no només en relació amb una qüestió teòrica o de concepte, sinó més aviat amb una qüestió de caràcter, de manera de ser i, sobretot, de manera de sentir”, explica Bea Espejo.

La de Luis Gordillo, artista fonamental a l'art espanyol i un referent en les noves perspectives de la imatge pictòrica i de la naturalesa fotogràfica, és una de les ments més ràpides, lúcides i curioses del context de l'art. Amb el pols agitat i actiu que transmet l'energia d'un artista que als 89 anys segueix en actiu i amb una clara influència en noves generacions, la Sala Alcalá 31 organitza la retrospectiva més gran de la seva obra a Madrid des de la qual el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia li va dedicar el 2007, any en què va ser guardonat amb el premi Velázquez d'Arts Plàstiques.

dime quién eres Yo enllaça amb aquella exposició i, per això, el recorregut que es planteja comença amb la peça que tancava aquella mostra per endinsar-nos després en el corpus artístic que ha anat configurant des de llavors. D'aquesta manera, la peça que dóna la benvinguda a la Sala Alcalá 31 és Martirologi cromàtic (2006), encara que la que tancava era Iceberg tropical. Aquesta mostra funciona com un impuls, com qui camina dos passos enrere per agafar impuls. Com una mena de mapa que diu "vinc d'allà i vaig cap aquí".

Des de llavors, la seva obra no ha canviat de manera radical, però sí que es poden trobar matisos que la diferencien. "La meva obra ha anat creixent. Als vuitanta vaig tenir un moment de consagració i de maduració i aquest procés de canvi no ha parat mai. No sóc un artista que s'acomoda en una manera de treballar i es dedica a copiar-se a si mateix. Suposa un gran esforç cada dia perquè la pintura, si es pren de debò, és una feina molt dura. Amb aquesta mostra la meva obra està acabant", apunta Luis Gordillo.