L’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya 2022 analitza els reptes de la cultura

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat al sector cultural l'Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya 2022 on es planteja una anàlisi de l’ecosistema cultural i una reflexió en clau de futur com a base de les propostes que han d’ajudar a encarar els reptes que afronten els sectors culturals. L’acte, que ha tingut lloc al MACBA, ha comptat amb la taula rodona "Quina resposta donen les polítiques públiques als actuals reptes de la cultura" on han participat Nicolás Barbieri, Marta Domènech, Salima Jirari i Pep Montes i que ha estat conduïda per Violeta Gumà, cap de cultura de l'Agència Catalana de Notícies. A més, l’Informe s’ha lliurat a la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, i a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

L’Informe s'estructura en cinc capítols. El primer, "Esdeveniments i tendències", incorpora el relat sobre com els sectors culturals han viscut l’any 2022, un període marcat per la represa de l’activitat durant el qual els sectors s’han hagut d’adaptar als canvis que han sorgit amb la pandèmia. Enguany aquest capítol inclou tres articles on s’analitza la intervenció de la cultura en altres àmbits de la societat: educació, salut i acció comunitària. De la revisió dels diferents sectors, es pot destacar la lenta represa de tot l’àmbit cultural després del sotrac de la pandèmia, el qual encara no ha aconseguit assolir les xifres anteriors a la covid-19.

A més, es detecta un cert optimisme en el sector digital i la cultura popular, mentre que la resta de sectors encara parlen de recuperació no completa. El segon capítol analitza "Les polítiques culturals de la Generalitat de Catalunya durant el 2022", un any amb un funcionament ordinari dels òrgans legislatiu i executiu. Continua la baixa activitat legislativa: el 2022 el Parlament només va aprovar una modificació de la Llei del patrimoni cultural català per introduir una major protecció dels establiments emblemàtics.

La resta de proposicions presentades pels grups parlamentaris no han prosperat o estan pendents de tramitació. Cal destacar que els nous pressupostos incloïen un increment considerable de la dotació del Departament de Cultura d’un 24%, increment que correspon al 1,3% del pressupost total de la Generalitat. El CoNCA aposta per establir un import de despesa en cultura per habitant en lloc d’un percentatge sobre el pressupost total de la Generalitat, perquè és una mesura que ajudaria a blindar l’esforç públic en cultura davant d’una futura variació pressupostària.

L’any 2022 la despesa pública en cultura de totes les administracions catalanes se situa en 1.235 milions d’euros, quantitat que suposa 158 euros per habitant i any. El tercer capítol planteja com la política cultural dona resposta als reptes actuals de la cultura. Per fer-ho, s’han tingut en compte les aportacions de vint-i-sis persones coneixedores de les polítiques culturals i dels sectors culturals i artístics del nostre país que han definit quins són aquests reptes i que han fet recomanacions perquè les polítiques culturals ajudin a afrontar-los.

El treball realitzat arriba a la conclusió que cal avançar en el reconeixement dels drets culturals de la ciutadania com a base de la construcció de la cultura del futur. Només construint un sistema cultural polièdric on tothom es reconegui s’aconseguirà que la cultura arribi a formar part fonamental de la societat del benestar. Altres reptes identificats són aconseguir la paritat efectiva en els llocs de lideratge, afrontar el desafiament tecnològic i l’agenda de desenvolupament sostenible, i avançar en la professionalització del sector cultural.

El quart capítol, "Cultura en dades", mostra els principals indicadors de l’activitat cultural del país i inclou un informe relatiu a la paritat en els llocs de lideratge dels sectors culturals elaborat pel CoNCA on s’evidencia que, tot i els avanços assolits, encara hi ha camí per recórrer en l’àmbit de la cultura per arribar a la paritat efectiva en els llocs de lideratge. A més, aquest apartat constitueix una radiografia de l'estat de les arts i la cultura al nostre país, i posa al dia l’impacte de la covid-19 en el conjunt del sistema cultural català. En aquest sentit, cal indicar que l’any 2022 el VAB (Valor Afegit Brut) del global de l’economia catalana és un 8,3% superior al del 2019, mentre que la facturació dels sectors culturals del 2022 encara està un 3% per sota de la del 2019.

La crisi de la covid-19 ha fet evidents i ha accelerat els canvis estructurals que s’estaven implementant des de feia temps. Com a exemple es pot esmentar la caiguda de públic a les sales de cinema d’un 41% respecte abans de la pandèmia, mentre que les subscripcions a les plataformes digitals de continguts audiovisuals han crescut un 70% entre el 2020 i el 2022. Del conjunt de les accions impulsades pel Departament de Cultura durant 2022, l’informe en destaca dos: l’increment pressupostari i la introducció de processos participatius en la definició de les polítiques culturals, en concret en el Pacte Nacional per la Llengua i en la redacció de l’Avantprojecte de llei sobre els drets culturals de la ciutadania.

Com a conclusió, l’informe recomana consolidar aquests increments pressupostaris realitzats pel Departament de Cultura, reclama la millora de les dades estadístiques, demana que es faci front a les mancances legislatives que té la normativa cultural del país i encoratja a continuar amb la col·laboració entre institucions que possibilita l’ampliació de la Mancomunitat Cultural, entre altres. A més, es detallen les actuals línies de treball del CoNCA enfocades a l’anàlisi i la reflexió dels temes que afecten l’ecosistema cultural del país.