Antoni Vila Casas: 'suaviter in modo, fortiter in re'

El nostre país existeix i és capaç d’aportar una mirada pròpia al món perquè hi sorgeixen artistes de projecció internacional amb un vigorós talent creatiu, però també perquè entre nosaltres neixen personalitats excepcionals com Antoni Vila Casas, impulsor de la fundació que duu els seus cognoms.

La Fundació Vila Casas disposa a Barcelona del Museu d’Art Contemporani Can Framis i dels Espais VolaArt, dedicats a exposicions temporals d’art contemporani; a Palafrugell del Museu d’Escultura Contemporània Can Mario, i a Torroella de Montgrí del Museu de Fotografia Contemporània al Palau Solterra. Però tot seguit hi hem d’afegir altres iniciatives de gruix com els acords amb ajuntaments com el de Vila-Seca, vinculat al Castell, o com el de l’Escala-Empúries, amb relació al fons d’art de Joan Puig Guillot.

La immensa labor cultural concebuda i realitzada per Antoni Vila Casas respon a una passió per l’art i a un compromís inequívoc –ferm i coherent– amb el país. Els catalans hem viscut llargs períodes amb institucions imposades o supeditades a governs aliens. Si en aquestes condicions desfavorables hem aconseguit perdurar, ha estat perquè no hem desistit mai de ser. Antoni Vila Casas creia en l’obra dels nostres creadors, la defensava no tan sols amb paraules, sinó amb exposicions i adquisicions. No podem explicar la vitalitat i el reconeixement social de l’art entre nosaltres des de 1986 sense el suport incansable que ha rebut, més enllà de l’acció dels organismes oficials, d’Antoni Vila Casas i dels equips que ha sabut constituir per gestionar els seus projectes, que ha construït amb vocació de continuïtat.

M’he referit a Antoni Vila Casas amb la coneguda expressió de Quintilià que en reflecteix el caràcter: suaviter in modo, fortiter in re. I és que Vila Casas encarnava l’elegància, la subtilesa, el gust exquisit per la bellesa però això no el convertia en un home pusil·lànime; ben al contrari, en Vila Casas la sensibilitat i la determinació anaven juntes. Per això la seva vida ha estat tan fecunda. Ara que el cicle dels seus anys s’ha tancat, ens en queda, lluminosa, la memòria i roman ben sòlid el seu llegat preciós, que mereix admiració i una profunda gratitud.