RocioSantaCruz presenta 'Oriol Vilapuig Teoria dels Cossos'

inaugura el 14 de setembre a les 18.30 h. l'exposició Oriol Vilapuig Teoria dels Cossos en el marc del Barcelona Gallery Weekend. La mostra es podrà visitar fins l'11 de novembre del 2023. 

Sota el títol Teoria dels cossos, pres del llibre homònim de Gabriel Ferrater, s'agrupen aquí els darrers treballs d'oriol vilapuig per assajar-se i relligar-se al voltant de la idea de cos.

Situar el cos al centre, però no per categoritzar-lo i fixar-lo, sinó per generar un moviment de digressió, una temptativa per pensar maneres des d'on constituir-lo. Un conjunt d'imatges que, en les seves col·lisions i vibracions, també aquí, es volen cohesionar com un cos significant, imatges, d'altra banda, que són acollides pels nostres cossos en les múltiples ressonàncies.

Travessar l'espai de la galeria com un passatge d'imatges que s'aixequen obertes i on mirar significa també trobar-se amb un límit, una vora o fractura, una obertura que és on els cossos es fan lloc, sense conciliar-ne el desajust.

Una teoria que rellisca pels cossos per buscar maneres de sentir, explorar llindars on els elements s'afecten i sensibilitzen els uns amb els altres.

El treball artístic d'Oriol Vilapuig pren la forma d'assaig com a procediment i metodologia. Assaig com a forma d'estudi i indagació oberta, una deriva sempre en curs que desborda qualsevol imaginari, i assaig també com una manera de definir o qüestionar els límits de la nostra experiència. Aquesta experiència es fa visible, en gran mesura gràcies a la tradició, entesa com allò que ens precedeix.

D'aquí el constant ús en els seus treballs de la cita i l'apropiació d'altres autors que també apareixen en la forma d'escriptura. La seva obra s'inscriu a la voluntat de crear imaginaris al voltant de temes reiterats de la nostra memòria col·lectiva com són el desig, la pèrdua, l'erotisme, el cos, la por, el llenguatge i el temps.

Aquest reiterat ús i treball amb les imatges ve condicionat per una mena de poiesi, és a dir, un detonant que produeix sentit i convida a considerar tant la posició de l'artista com els posicionaments dels quals s'hi aproximen.