La Pedrera presenta 'Antonio López', la primera exposició monogràfica retrospectiva de l'artista

La Fundació Catalunya La Pedrera presenta la primera exposició retrospectiva d'Antonio López a Barcelona, que permetrà redescobrir l'obra del màxim representant del moviment realista espanyol de la segona meitat del segle XX.

L’exposició Antonio López reuneix a La Pedrera, del 22 de setembre de 2023 i fins al 14 de gener de 2024, una acurada selecció d’una vuitantena d’obres —entre pintura, escultura i dibuix—i permet traçar un recorregut per la seva trajectòria artística al llarg de set dècades de treball, des de les primeres obres de joventut, dels anys cinquanta, fins a la producció més recent. Estructurada en blocs temàtics, la mostra posa de manifest que certs motius sobre els quals l’artista reflexiona persisteixen i, alhora, evolucionen al llarg de la seva carrera: els interiors domèstics, els paisatges i les vistes urbanes —principalment, de Madrid—, les natures mortes o la figura humana. Una acurada selecció d'obres procedents de diferents col·leccions públiques i privades, com ara la Fundació Sorigué, de Lleida; la Fundación Juan March de Palma de Mallorca; la Fundación ICO i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, de Madrid; l’Hamburger Kunsthalle; el Baltimore Museum of Art i el Museum of Modern Art de Nova York, entre d’altres.

Antonio López és la primera exposició monogràfica retrospectiva que es presenta a Barcelona, i permet traçar un recorregut per la trajectòria artística d’Antonio López al llarg de set dècades de treball, des de les primeres obres de joventut, dels anys cinquanta, fins a la seva producció més recent. L’exposició està organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, en col·laboració amb el Drents Museum, d’Assen (Països Baixos).

Estructurada en blocs temàtics, la mostra posa de manifest com certs motius sobre els quals l’artista reflexiona persisteixen i, alhora, evolucionen al llarg de la seva carrera: els interiors domèstics, els paisatges i les vistes urbanes -principalment de Madrid-, les natures mortes o la figura humana.

Antonio López  (Tomelloso, Ciudad Real, 1936) és, sens dubte, el representant per excel·lència del moviment realista espanyol de la segona meitat del segle XX. De producció lenta, meditada i minuciosa, la seva obra no admet simplificacions. Durant els anys cinquanta, Antonio López explora diferents llenguatges plàstics a la recerca del seu i recorre a elements simbòlics i surrealistes per reforçar el component narratiu de les seves obres, però sempre treballant des de la figuració. S’inicia pintant retrats, com ara Cuatro mujeres (1957) —present en aquesta exposició—, i bodegons, com ara Cabeza griega y vestido azul (1958). A final de la dècada comença a realitzar relleus i incorpora a les seves creacions l’escultura, una disciplina que no abandona mai.

En la dècada dels seixanta, a partir de la nova actitud de no afegir res a la realitat, pinta el seu primer paisatge: Madrid (1960). Durant aquests anys pren consciència que el seu camí és la realitat sense artificis. Des de la meitat dels anys seixanta pinta i esculpeix el que li interessa sense fer ús de cap recurs estilístic, de manera que la seva mirada és l’únic filtre i el domini tècnic és el seu instrument. A final de la dècada, utilitzant aquest nou enfocament, dibuixa i pinta de manera directa espais íntims de casa seva i del seu estudi, i dedica una atenció especial a la llum i als efectes que genera en els objectes. En aquesta època, la seva obra, que passa a formar part de col·lectives a Alemanya, a Anglaterra i als Estats Units, assoleix reconeixement en l’àmbit internacional.
 
La ciutat de Madrid ocupa un lloc privilegiat en l’obra d’Antonio López durant els anys setanta. En aquesta època inicia diverses vistes importants de la ciutat. Així mateix, explora el paisatge a través de les finestres i treballa en diferents moments del dia per estudiar la llum. El dibuix també pren una rellevància especial en la producció de l’artista.

Durant la dècada dels vuitanta el tema vegetal es converteix en el tema principal de la pintura i el dibuix d’Antonio López, sobretot amb dibuixos de fruites i verdures, però també amb flors pintades a l’oli. Continua fent paisatges, tant de Madrid com del seu poble, Tomelloso.El 1985 rep el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.

Els anys noranta són especialment fructífers per a Antonio López. El cineasta Víctor Erice realitza la pel·lícula El sol del membrillo, que retrata i descriu el procés creatiu de l’artista. El Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía presenta la primera gran retrospectiva del pintor i escultor, que en aquest moment comença la que serà la seva pintura de dimensions més grans: Madrid desde la torre de bomberos de Vallecas (1990-2006).

Amb l'arribada del segle XXI, Antonio López rep tota mena de reconeixements, com ara el Premi Velázquez de les Belles Arts atorgat pel Ministeri de Cultura. L’artista continua treballant amb tots els llenguatges plàstics que ha utilitzat al llarg de la seva carrera: pintura, escultura, dibuix i gravat. Se centra en les temàtiques que el caracteritzen i dona molta importància a la figura humana, però centrant-se ara en el nu. A més, reprèn les vistes de la Gran Vía madrilenya, afegint-hi nous punts de vista per tal de completar el recorregut d’aquest carrer. Les flors continuen sent un dels seus temes preferits, especialment les roses, que pinta des del moment en què floreixen fins que es descomponen.