Festival Eufònic o com superar la política d'un alcalde indocumentat, ignorant i populista

Darrerament, no parem amb els ensurts en els àmbits econòmics, polítics, esportius i, per descomptat, en els culturals. Recentment, llegia sobre les conductes narcisistes i sobre si cal ser un cretí per "triomfar" en aquesta vida. Hi ha controvèrsia. Sembla que, empíricament parlant, es pot dir que no, però costa de creure-ho.
El fet és que l'Eufònic -liderat per Vicent Fibla-, el festival d'arts sonores, visuals i digitals de les Terres de l'Ebre inaugurat ahir i guardonat, tot just fa uns mesos amb el Premi Nacional de Cultura 2023, ha pogut sobreviure i reformular-se amb poquíssim temps després de perdre el suport de l'Ajuntament de la Ràpita; un suport logístic i econòmic que va desaparèixer quasi sense previ avís, per la desafortunada intervenció d'un alcalde indocumentat, ignorant i populista. No neguem en cap moment que l'exercici de la política comporti canvis i seleccioni prioritats. No neguem que la cultura hagi de ser intocable. Però el que sí que reprovem categòricament és la manca d'argumentació, de cultura i de tacte per tractar la cultura i projectes de la importància com el que Vicent Fibla i el seu equip aconsegueixen desenvolupar fora dels circuits convencionals des de fa dotze anys!!!
Aquest juny, a un més i escaig d'iniciar la nova edició, l'alcalde Xavier Revertí -el Xapo-, amb deixos narcisistes i amb ignorància palesa, li notificava al seu director que li retirava el suport justificant que: "La Ràpita ja disposa d'una franquícia de l'Oktoberfest, que és un esdeveniment internacional. No ens fa falta res més". Estem parlant que el suport és essencialment cedir l'ús temporal d'equipaments públics i poder tenir a disposició la brigada municipal. Cedir equipaments que així es rendibilitzen amb l'activitat i més concretament aquest esdeveniment, que és d'alt valor afegit i estratègic a Catalunya. Impressionant la visió política d'aquest alcalde, un home amb deix Gil i Gil, que amb la seva majoria absoluta, a base d'accions populistes bastant surrealistes, ha perjudicat bastant el festival. El que potser sobte més és que això vingui d'un govern del PSC que ha tingut normalment la cultura com a quelcom prou important a cuidar. Potser el festival Eufònic no estava alineat amb activitats econòmiques relacionades amb els negocis del "Xapo", empresari de l'oci? Hi ha un conflicte d'interessos? No ho sabem, el que queda clar és que no tenir capacitat de diferenciar entre l'Eufònic i l'Oktoberfest és susceptible de miopia cultural destacable. És de ser un complet ignorant. El Xapo ha fet un Rubiales.
Fa ràbia que actituds com aquesta, per molta autonomia que puguin tenir els alcaldes, quedin impunes, a banda del linxament mediàtic que s'ha produït. Crec que des de la Diputació de Tarragona, així com des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Cultura, a banda dels col·lectius culturals i artístics (ACCA, Gestors Culturals, PAC...) hauríem de pressionar tot el que es pugui per intentar revertir aquestes dinàmiques. Amb el tancament del Museu del Quart es va aconseguir revertir la situació i, fins i tot, aquest fet va perjudicar la reelecció de l'alcalde del tancament -sota el segell d'un partit independent-; actualment governen Junts i el PSC. I és que la qüestió no va de partits sinó de persones i de cultura i estima per quelcom que fa d'ascensor social i cohesiona territoris i diversitat humana. I la pregunta és: Xavier Reverté s'ha de quedar tranquil? Calen accions contundents, no només perquè la Ràpita recuperi un festival que cobegen altres municipis del voltant, sinó per la dignitat del sector. No hem de permetre alcaldades d'aquesta magnitud en ple segle XXI, que demostren una ignorància profunda i una mirada curta i patètica sobre l'ecosistema cultural del país, així com no reconèixer l'esforç que suposa tirar endavant projectes d'aquestes característiques.
Amb tot, cal felicitar per damunt de tot, l'equip de Fibla i al director mateix, així com els municipis i espònsors que li donen suport, per redreçar el rumb sense perdre massa pistonada i assolint poder obrir un certament de primera. Per molts anys aquest tarannà del món cultural i aquesta resiliència contra la tempesta.