Catalunya en la mirada de Jules Ainaud

Des que en 1839 es pren a Barcelona el primer daguerreotip, la tècnica fotogràfica es difon en pocs anys per tot el país estenent-se la seva clientela de les capes burgeses a les classes mitjanes fins a democratitzar-se en 1888 amb l’aparició de les càmeres lleugeres i el naixement de la fotografia amateur. La ràpida popularització del nou invent es va deure, com havia augurat Baudelaire en 1855, a la fascinació del públic per contemplar el món reproduït en el seu doble fotogràfic i a la pulsió narcisista d’immortalitzar la propia efígie medusizada per l’ull de la càmera.

L'art fotogràfic, introduït a Espanya per operadors forans de pas o assentats en el territori i propagat després pels fotògrafs ambulants, els estudis de professionals locals o les grans companyies internacionals, experimentaria un notable impuls i es convertiria en un negoci a mitjan segle gràcies a avanços tècnics com el calotipo, que va permetre multiplicar les imatges a partir del negatiu en paper, o el procediment del col·lodió humit sobre plaques de vidre, que va aconseguir reduir el temps d'exposició, a més de l'extensió de les línies fèrries, que facilitaria el trasllat del voluminós laboratori que els fotògrafs portaven amb si.

D'entre les cases estrangeres establertes a Espanya en l'equador del segle XIX, destaca la francesa J. Laurent, dedicada a comercialitzar targetes de visita i àlbums familiars i catàlegs de vistes de ciutats, monuments i obres d'art. Molts van ser els operadors que van treballar per a la companyia en les empreses fotogràfiques dutes a terme per la Península. Entre ells, Jules Ainaud, adherit a la firma en 1868 i responsable de l'expedició per diverses localitats catalanes (Tarragona, Tortosa, Poblet, Santes Creus, Montserrat i Barcelona) entre 1871 i 1872.

Comissariada per Jep Martí, La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872) exhibeix la producció fotogràfica realitzada a Catalunya per aquest operador i reivindica la seva autoria en treballs que portaven sempre la signatura de la casa. La mostra continua la línia expositiva iniciada en 2021 pel centre barceloní KBr de la Fundació Mapfre amb el propòsit d'aprofundir en l'estudi de la fotografia del passat, document valuosíssim per a la recerca històrica, i divulgar els fons d'arxius catalans.