"La imatge humana. Art, identitats i simbolisme" al CaixaForum Barcelona

L’exposició La imatge humana. Art, identitats i simbolisme explora la representació de l’ésser humà al llarg de la història de l’art a través de diferents cultures i èpoques fins a l’actualitat, en el marc d’una nova col·laboració amb el British Museum. Obres icòniques de civilitzacions antigues es juxtaposen a altres obres d’art contemporani i permet generar comparacions transculturals. Entre els artistes, hi figuren noms com Henri Matisse, Goya, Manet, Madrazo, Tàpies, Albrecht Dürer, Christopher Williams, Vanessa Beercroft, Tom Wesselmann i, com a novetat a CaixaForum Barcelona, Genevieve Cadieux. Es podrà visitar fins al 22 d’octubre.

A través de 151 obres, entre escultures, pintures, filmacions, dibuixos, numismàtica, fotografia, videoinstal·lacions i objectes, l’exposició posa en diàleg per primera vegada els fons del British Museum amb la col·lecció de la Fundació ”la Caixa”. En concret, es tracta d’una mostra col·lectiva que acull 151 obres d’art i objectes dels amplis fons del British Museum, acompanyats d’una selecció de vuit obres contemporànies que pertanyen a la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ‘la Caixa’, com també un oli de gran format del Museu del Prado, una instal·lació del MACBA i una instal·lació interactiva de l’artista digital Rafael Lozano-Hemmer, que permet reforçar els vincles entre el públic i els continguts de l’exposició, prestada per l’artista i la Galeria Max Estrella.

En aquest sentit, Thomas Cummins, el comissari del Departament d'Exposicions Internacionals del British Museum, ha destacat que la mostra de Barcelona "és la més àmplia" que s'ha fet fins al moment. De fet, aquesta exposició ja ha passat per altres ciutats espanyoles destacades, com Madrid, Sevilla, Saragossa o Palma. Cummins ha afegit que "aglutina peces úniques de varies exposicions" i que, per tant, "es tracta d'una oportunitat única per veure-les de forma conjunta".

El recorregut es divideix en cinc àmbits temàtics, precedits d’una introducció, que defugen qualsevol cronologia i que serviran per explorar la imatge humana: Bellesa ideal, Retrats, El cos diví, El cos polític i La transformació corporal. Així mateix, la presència de dones és un element clau, tal com ha explicat Cummins. "Hi ha moltes figures femenines, vinculades amb la fertilitat i la bellesa, i la mostra pretén captar les diferents interpretacions que s'ha fet de la dona al llarg del temps", ha assegurat el comissari.

El discurs de l’exposició aborda l’actualitat i juxtaposa joies de l’art antic amb espectaculars obres més recents de cultures diverses, com també d’altres de signades per artistes com Henri Matisse, Goya, Albrecht Dürer, Édouard Manet, Tom Wesselmann, Christopher Williams, Vanessa Beercroft, Frank Auerbach, Anton van Dyck, Ernst Kirchner, Antoni Tàpies, Luis de Madrazo, Esther Ferrer, Óscar Muñoz, Raffaello, Rembrandt, Parviz Tanavoli, Rafael Lozano-Hemmer, Craigie Horsfield i Otto Dix, entre d’altres. Com a novetat, s’integra al recorregut una obra de Geneviève Cadieux, de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ‘la Caixa’.

L’obra més antiga de la mostra és un crani humà modelat, procedent de l’antic Jericó (actual Cisjordània) i datat de cap al 8.000 aC, que és considerat un dels objectes més notables de les col·leccions del British Museum. Per contra, l’obra més recent és del 2016: una serigrafia del famós artista iranià Parviz Tanavoli. En aquesta línia, Cummins ha admès que "unir una obra tan antiga i una tan nova és clau per il·lustrar aquesta evolució de la imatge humana".

La mostra està comissariada per Brendan Moore, exconservador del Departament d’Exposicions Internacionals del British Museum, i Thomas Cummins, comissari del Departament d’Exposicions Internacionals del British Museum.

És la sisena col·laboració de la Fundació ”la Caixa” amb el British Museum, gràcies a una aliança estratègica entre aquestes dues institucions que ha permès presentar al públic del nostre país exposicions dedicades, entre altres temes, a l’art i la cultura medievals, a la idea de competició a l’antiga Grècia, a la figura del faraó, al luxe a l’antiguitat o a l’eclosió del gravat des dels anys 60 fins a l’actualitat.