La torre Glòries obre al públic. Tots som holobionts

La Torre Glòries, oberta al públic des de maig del 2022, ofereix una doble proposta artística signada pels artistes Tomàs Saraceno, Maria Arnal i John Talabot.

Després de la Sagrada Família, probablement l’edifici més utilitzat per identificar la silueta de Barcelona és la Torre Glòries. Aquesta talaia evocadora de metàfores diverses per fi està oberta al públic i ofereix una doble proposta artística. La més publicitada és la del mirador que inclou una instal·lació transitable de l’artista argentí Tomàs Saraceno. Col·locada a 125 metres d’alçada, la peça regala unes vistes, diguem-ne, exclusives que evidencien per què Ildefons Cerdà considerava la plaça de les Glòries l’autèntic centre de la capital catalana.

Impresionant instal·lació transitable de l’artista Tomàs Saraceno

L’obra multisensorial de Tomás Saraceno convida a jugar amb la sensació de sentir-se suspès com en un núvol o a l’interior d’una gran teranyina (un dels leitmotiv de l’artista). Grimpar per la instal·lació permet connectar amb la llibertat del joc; i és curiós com el fet de bellugar-se diferent ja fa que respiris i miris diferent… Però aquestes ratlles no estan pensades per ser un elogi de les propostes cotitzadíssimes de Saraceno, sinó més aviat per reivindicar el que planteja la torre a la planta -1.

L'hipermirador té la signatura de Maria Arnal i John Talabot

Sota terra hi ha l’hipermirador vertebrat per quatre instal·lacions audiovisuals i una peça de música generativa signada per Maria Arnal i John Talabot. Aquí, l’art, la tecnologia i la divulgació científica s’uneixen per explorar el metabolisme urbà de Barcelona. Perquè la ciutat no és només de les persones, també és dels milers d’organismes que hi viuen, siguin de la matèria que siguin. La ciutat també són els ocells i les xarxes wifi. El comissari de la proposta és José Luis de Vicente, nomenat fa poc director del Museu del Disseny de Barcelona i un home veritablement capficat per l’emergència climàtica. Si escolteu els pòdcasts que va fer amb Maria Arnal durant la pandèmia i que va produir el CCCB, ho comprovareu.

Barcelona és un holobiont

Així doncs, escoltant el batec de la ciutat a cop de dades i ràfegues de vent és impossible no entendre que la ciutat és una xarxa d’hostes interconnectats, Barcelona és un holobiont! La primera a utilitzar la paraula de reverberacions mitològiques va ser Lynn Margulis. La microbiòloga nord-americana va explicar que un holobiont és la simbiosi entre un hoste i diversos microorganismes, i que atesa la interconnexió, els uns no poden obviar els altres sense fer perillar la seva supervivència. Les comunitats, els pobles i les ciutats ja són una mica això, no? Holobionts en transformació constant. I és aquí quan el missatge que escampa la planta -1 de la Torre Glòries es torna net i clar. A l’hipermirador les mirades passives no valen i l’antropocentrisme, tampoc.