RCR Arquitectes, palpitar amb la natura

L’exposició RCR Arquitectes, que es va poder visitar al museu Soulages de Rodés (França) fins al 7 de maig, va ser una mostra monogràfica sobre l’obra dels arquitectes catalans que va posar de relleu la repercusió internacional del seu treball.

L’any 2008 l’estudi RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem, Ramon Vilalta) va guanyar el concurs per construir el futur museu de Pierre Soulages. Quan el museu Soulages es va inaugurar, el 30 de maig del 2014, el públic va reconèixer un escenari perfectament dissenyat per exposar-hi les pintures de Soulages. Vuit anys després d’inaugurar-se, el museu Soulages de Rodés (França) va oferir, en col·laboració amb el Centre Pompidou de París, l’exposició RCR Arquitectes. Ici et ailleurs, la matière et le temps, una mostra monogràfica sobre l’obra dels arquitectes catalans que va exposar la transversalitat i riquesa del seu treball en arquitectura i paisatge, pensament, disseny, dibuix i art.

L’exposició RCR Arquitectes, que es va poder visitar fins al 7 de maig, va recollir un conjunt important de maquetes, plànols, guaixos, aquarel·les, llapis, dispositius de cartó que l’any 2020 RCR Arquitectes va donar al Museu Nacional d’Art Modern / Centre de Création Industrielle-Centre Pompidou. 

Una mostra de l'obra dels arquitectes catalans

En aquest cas, el museu Soulages es disposava al Parque Foirail dins de la ciutat de Rodés, que presenta una topografia molt pronunciada. RCR Arquitectes va proposar construir l’edifici en un salt entre plataformes, en una frontera. D’aquesta manera, es produïa un lloc, aparentment, inexistent. En col·locar l’edifici en aquesta franja, el lloc es va fer present i podem explicar un territori determinat. “L’edificació com a revelador de l’àrea, d’un àmbit; és un concepte que intentem treballar de manera continuada en la nostra obra”, conclou l’equip d’arquitectes. El paisatge, l’arquitectura, el disseny, els esbossos i el pensament són els grans eixos de l’exposició, que inclou la presentació d’assoliments i temes d’estudi, des del far Punta Aldea (Gran Canària), fins al pol artístic i cultural de l’Île Seguin (Boulogne-Billancourt, França) que es planteja actualment. L’escenografia va recórrer els escenaris que han caracteritzat l’arquitectura dels RCR: l’estadi d’atletisme Tossols Basil (Olot), l’espai públic teatre La Lira (Ripoll), la Biblioteca Sant Antoni de Barcelona, el museu Soulages, les Caves Bell-lloc (Palamós), entre d’altres. La mostra va comptar amb préstecs de col·leccions públiques i privades, fonts inicials d’inspiració representades pels artistes Donald Judd, Joan Miró, Antoni Gaudí, Leonci Quera, Pierre Soulages, Salvador Dalí, Rafael Masó, Nicolau Maria Rubio Tudurí, Juliaan Lampens i Claudi Casanovas.

Un repte: escoltar l’arquitectura

Una arquitectura que es mou entre la intuïció i la sensibilitat per connectar les particularitats interiors i exteriors dels llocs que habitem, una manera orgànica d’entendre la concepció de l’espai sense perdre de vista les implicacions i interaccions socials i emocionals produïdes en l’espai que habitem. Un repte que han afrontat pas a pas, en cada projecte, amb la palpitació de la natura com a única certesa: “Nosaltres mai hem fet el camí conegut, però hem entès que amb la suma dels tres i de tot el nostre equip podríem aconseguir importants cotes dins del món de l’arquitectura. Creiem en nosaltres i en la singularitat de les decisions fundacionals del nostre estudi que vam prendre en el seu moment. Això ens ha propiciat una manera diferent d’escoltar l’arquitectura, vam voler entendre un territori i les circumstàncies que concorrien en ell, les físiques i les socials.”

Guardonats amb el premi Pritzker l'any 2017

RCR Arquitectes va néixer l’any 1988 per iniciativa dels seus fundadors, els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, amb la intenció de fer bona arquitectura des de la seva pròpia sensibilitat, nascuda de l’entorn on desenvolupen el seu treball i que ha recollit diferents mèrits que avalen la seva trajectòria al llarg dels anys. Continuen mantenint la seva il·lusió per aportar sentiments i vivències espacials a l’home, a l’entorn públic i privat, sense especialitzacions, al contrari, amb amplitud de temes i escales (urbans, paisatgístics, arquitectònics, de disseny...) i també de llocs.  Guardonats l’any 2017 amb el prestigiós premi Pritzker, la seva concepció de l’arquitectura és una constant palpitació amb la natura que parteix del concepte revolucionari de “creativitat compartida” i que revitalitza la funció de l’arquitectura per emocionar. “Intentem que les nostres intervencions expliquin més el lloc i les seves singularitats”, destaquen Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta.