El bosque, de Cesc Abad. Un autèntic cop de puny

Parlem de la novel·la visual i conceptual, El bosque, de Cesc Abad. Un exemple de la distopia en una pintura que parteix d’un imaginari personal.

Novel·la visual i conceptual, El bosque, de Cesc Abad (Barcelona, 1973), artista autodidacte i multidisciplinari, treballa la distopia en una pintura que parteix d’un imaginari molt personal. Per l’artista, la distopia representa una eina de crítica social, com ho va ser la poesia en el seu moment. Només cal veure la contraportada d’El bosque: “Nos mean y dicen que llueve.” Abad diu que ell aposta per la distopia del present de la humanitat –que ja és prou desgraciat– com quelcom ja instaurat i que tothom té normalitzat, no pas com una idea de futur agònic versemblant propi de les novel·les de ciència-ficció.

La relació de l'artista amb la natura

Cesc Abad mostra un gran interès per la relació i l’efecte de l’ésser humà en la natura –sobretot la del Pirineu català–, la qual com a virus que som estem destrossant a gran velocitat. Escull la pinzellada postimpressionista i el simbolisme més combatiu que no abusa de les metàfores complicades sinó que opta pel cop de puny visual i per generar-nos desenes de preguntes sobre què li estem fent al món. Llegim una llista de la compra que consisteix en un arbre, un camí, una ombra, papallones, pedres, ocells, formigues, un bidó de benzina i una capsa de mistos. A través de dibuixos, pintures, retalls de llibreta i fotografies pronòstic, Abad no deixa indiferent.

En una imatge, per exemple, hi surt una ampolla de plàstic amb una etiqueta: “Mediterráneo 2050”. Evidentment, l’aigua és fastigosament marró. Els animals i els arbres d’El bosque se’n carden, de l’ésser humà, que els ha portat a l’extinció. Un ase d’ulls tristos diu a l’espectador: “Callaré lo que pienso de ti.” Un periquito groc i preciós ho té clar, quan es dirigeix a l’home: “Como animal dejas mucho que desear.” Una guineu tampoc se n’està: “La zorra eres tú.” La casa dels animals –la natura– ens ajuda a respirar, mentre que la casa humana ofega els animals.

En aquesta direcció, Cesc Abad pinta un món distòpic en què la carrera de les espècies animals segueix uns camins ben diferents dels prefixats. Com a sàtira mordaç del comportament humà –lamentable, per cert–, s’ha dit que Abad inverteix la teoria evolucionista de Charles Darwin. En la teoria de la involució, l’escenari és una civilització reservada als animals, més capaços per desenvolupar comportaments adients que l’ésser humà, massa obsessionat amb els avanços tecnològics perillosos. Un futur ple d’incongruències, incoherències i molta, molta mala llet. A la contraportada, un humanoide porta un tronc a passejar amb una corretja de gos. El bosque és un llibre que, si et queda un bri de sentit comú i de dignitat, no et permet mirar cap a una altra banda. “L’home és un llop per a l’home”, deia el filòsof Thomas Hobbes. L’artista Cesc Abad supera aquesta idea i la fa extensible al món natural en el seu sentit més absolut.