Jornades Imatge i Recerca. 1990-2022

Les transformacions i les conseqüències derivades de l’oceànica diferència que presenta la fotografia en el lapse d’aquestes tres últimes dècades és el que ha estat objecte d’estudi, valoració, anàlisi i investigació en les Jornades I&R, que amb periodicitat biennal organitza el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) a la ciutat de Girona d’ençà de 1990. Plantegem-nos com eren les coses en aquella data inicial. La fotografia analògica, negatiu (plàstic o vidre) i positiu paper, era l’existent, sense comptar els positius directes de càmera. Generalitzem, és clar, però el desconeixement sobre els procediments en els quals s’havia materialitzat la fotografia era clamorós.

L’escassa consideració que tenia la fotografia com a integrant del patrimoni tant artístic com documental, havia propiciat una descurança notable dels fons (arxius) existents que n’accentuava el desordre i n’empitjorava l’estat de conservació d’una manera alarmant. La falta de professionals i, consegüentment, d’una metodologia d’intervenció eficaç (tant pel que fa a la conservació com al tractament documental) unida, en massa ocasions, al reduït interès dels mateixos fotògrafs sobre el que havien generat, era el punt de partida a inicis de la dècada dels noranta del segle passat. Les qüestions derivades d’aquesta situació es van abordar des del primer moment. Es van impulsar inventaris que ens permetessin conèixer l’abast que tenia aquell patrimoni, els conservadors especialitzats en patrimoni fotogràfic ens van dotar dels primers coneixements que ens havien d’ajudar a frenar el deteriorament de les imatges fotogràfiques i els advocats ens van alertar que disposar de la propietat física dels suports no ens permetia el lliure ús de les fotografies, perquè hi havia uns titulars dels drets de propietat intel·lectual. Els professionals que convidàvem de l’estranger ens parlaven de realitats de gestió diferents de les nostres i ens mostraven models a imitar.

Plantegem-nos, però, com són les coses en aquesta tercera dècada del segle XXI. Des de començament dels anys 2000, quan ens referim a fotografia, ho fem a la imatge digital (hem hagut de crear el retrònim fotografia analògica per definir allò que abans no presentava cap dubte d’atribució). I, com és natural, davant d’un fenomen nou, una nova realitat. S’inicia una producció i distribució d’imatges que substitueix relats precedents, expressats a través del telèfon o la correspondència, i produeix ingents, inabastables a escala humana, quantitats d’imatges: segons l’organisme Business Insider, des del 2017 un total mínim diari de 3.287 milions. Mirar d’entendre aquesta nova situació, analitzar com fer-hi front i com posicionar-nos-hi com a professionals de la gestió del patrimoni documental, procurar com oferir un millor servei a la ciutadania, estudiar com la intel·ligència artificial pot contribuir a donar respostes i, alhora, oferir inquietants propostes on realitat i metarealitat es confonen, són aspectes que ja debatem avui a les Jornades I&R. Sense falsa modèstia, podem afirmar que les Jornades I&R s’han convertit en un referent internacional en molts dels aspectes vinculats a la gestió del patrimoni fotogràfic i audiovisual.

Enguany es compleix el vint-i-cinquè aniversari de la creació del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i, naturalment, no sabem quina serà l’evolució ni les innovacions tecnològiques que amb vertiginosa rapidesa ens ofereix el mercat. Sí que sabem, però, que les persones responsables de la gestió d’aquest nou patrimoni s’esforçaran a garantir per al coneixement futur allò que defineix a cada moment el nostre present.